Everything Everywhere All at Once

Dan Kwan i Daniel Scheinert, més coneguts com els Daniels, es van fer coneguts arran de Swiss Army Man, protagonitzada per Paul Dano i Daniel Radcliffe, en què el protagonista de Harry Potter interpretava un cadàver flatulent. Sis anys després ens arriba el seu segon títol conjunt, Everything Everywhere All at Once, una pel·lícula tremendament excessiva, tant per bé com per mal.

Ara que el terme multivers no sona tant estrany pel públic general com podia ser fa un grapat d’anys, els Daniels inventen una història multiversal amb uns quants trets en comú amb Matrix. La protagonista de la història és Evelyn, una immigrant xinesa que viu als Estats Units, juntament amb el seu marit i la seva filla. Evelyn porta el negoci familiar, una bugaderia que està passant una auditoria fiscal que la pot portar a perdre el negoci. Una versió del seu marit procedent d’una altra dimensió creu que ella és l’escollida per vèncer a Jobu Tupaki, un ésser destructor d’universos. Ell ensenyarà a Evelyn com connectar amb altres versions seves d’altres universos per utilitzar aquestes habilitats per derrotar a Tupaki.

El més destacat de la pel·lícula és la seva protagonista. Michelle Yeoh ofereix un espectacle d’actuació fent diferents papers i mostrant un catàleg interpretatiu magistral, sense despentinar-se. Yeoh està enorme. Acompanyant-la destaca la presència de Ke Huy Quan, que interpreta el seu marit. He quedat molt agradablement sorprès, ja que feia dècades que estava allunyat de la interpretació després de triomfar a Indiana Jones i el temple maleït i Els Goonies. Quan ha passat els últims vint anys darrere les càmeres com a coordinador d’acrobàcies i ajudant de direcció, fins que els Daniels l’han volgut treure del retir com a actor. La veritat és que ningú diria que Huy Quan estava retirat, ja que la seva interpretació és molt natural. Completen el repartiment James Hong, veterà de 93 anys amb 453 crèdits com a actor IMDB, conegut sobretot pel seu paper de Lo Pan a Golpe en la pequeña China. Acabo el repartiment amb Jamie Lee Curtis, en un paper còmic brillant i bastant passat de voltes, i Stephanie Hsu (The Marvelous Mrs. Maisel).

Everything Everywhere All at Once és visualment molt atractiva i desbordant en imaginació. Però l’excés de metratge fa que t’acabis saturant i cansant de la proposta. Dues hores vint minuts són massa, quan la pel·lícula gira repetidament sobre el mateix concepte. Tant de bo el final hagués arribat a l’hora i mitja quan apareixen uns falsos títols de crèdit. Era la durada que necessitava la història.

La pel·lícula posa al límit la comprensió de l’espectador i exigeix atenció constant, en cas contrari corre el perill de perdre’s. No obstant això, el guió no pot evitar sacrificar la coherència a canvi de l’espectacle. En el darrer tram intenta rebaixar la intensitat aclaparadora, ja que es focalitza en la resolució del conflicte entre mare i filla. Quan s’hi posa, la pel·lícula ja m’havia esgotat i tenia ganes que s’acabés. Una llàstima perquè aquest tram demanava arribar molt abans.

Les pel·lícules d’arts marcials són el gran referent del que veiem aquí i a part del que he esmentat abans, pren també altres conceptes de Matrix com les coreografies de lluites.

Entre les realitats alternatives, la que més sorprèn és aquella que mostra a Evelyn com a experta en arts marcials i en una carrera en el cinema, similar a la mateixa Michelle Yeoh. De fet, pren imatges reals de l’actriu de gales i festivals.

Els Daniels homenatgen a diferents cineastes, des de les germanes Wachowski, passant per Michel Gondry o Wong Kar Wai en l’escena del carreró. I també a una pel·lícula de Pixar a partir de la qual construeix el millor gag de la pel·lícula. Tota la trama del xef és deliciosa.

Everything Everywhere All at Once és una pel·lícula que té moltes coses bones, però amb la qual he desconnectat en un determinat moment pel seu excés i sensació de reiteració en els conceptes. N’he sortit com aquell que s’ha menjat un paquet de donuts.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El