Fireworks

Fireworks adapta el telefilm japonès del mateix títol de Shunji Iwai de l’any 1993, afegint elements moderns. El productor Genki Kawamura va ser un dels adolescents captivats per aquell telefilm, qui va decidir adaptar-lo en un anime. L’anime va més enllà del telefilm original que només durava 49 minuts. Aquest en dura 90 i amplia el que no vèiem al telefilm, concretament el que passa quan la protagonista, Nazuna, agafa el tren.

La història comença quan Nazuna es veu obligada a canviar d’escola arran del nou matrimoni de la seva mare. Norimichi i Yusuke són dos companys de classe enamorats de Nazuna, qui els proposa una carrera de natació. Qui guanyi anirà amb ella a veure els focs artificials aquella nit. A Norichimi les coses no li sortiran bé, tampoc a Nazuna. Quan Norichimi llenci pels aires una estranya esfera que s’ha trobat a la platja, el temps retrocedeix fins a la carrera, i li dóna una segona oportunitat.

Fireworks és un bon anime que vam poder gaudir-lo a l’Anima’t del SITGES 2017. El pitjor que podem fer amb ell és comparar-lo amb Your Name perquè tot i que formalment vol semblar-s’hi, en termes de qualitat no l’atrapa mai. Aquesta història és molt més senzilla i el relat és molt més romàntic i molt menys fantàstic. Tot i que les dues pel·lícules veuen dels mateixos gèneres, la combinació dels elements té resultat molt diferent.

En tot cas, fa un bon retrat sobre amor adolescent i les inseguretats pròpies de l’edat. A vegades amb excessiu sucre, però això ja és marca de la casa en molts animes. Sense ser una pel·lícula fallida, cal mirar-la amb ulls adolescents i recordar aquella època per la qual tots hem passat i en la qual fàcilment, qualsevol que sigui o hagi estat un adolescent, pugui emmirallar-s’hi.

Fireworks, en el fons, és un anime amb poques pretensions i si el valorem així, li trobarem moltes més coses a favor.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a