Filth, el sucio

James McAvoy interpreta a Filth el paper més extrem de la seva carrera. Però interpretar un paper tan  llaminer no ens assegura una bona pel·lícula. En canvi sí una extraordinària actuació si el protagonista és un bon actor com McAvoy. Això és just el que ens trobem a Filth, pel·lícula basada en una novel·la d’Irvine Welsh, l’autor de Trainspotting.

James McAvoy interpreta a un detectiu escocès torturat per diferents motius, el més recent és la separació de la seva dona, la qual té la custòdia de la seva filla. El detectiu pren tot tipus de drogues i no para de veure whisky. Viu en un estat mental perjudicial, al temps que creu que el que pot solucionar els seus problemes amb un ascens laboral. Així que utilitzarà tots els seus recursos, la majoria absents d’ètica, per obtenir-lo. Però el fet d’estar col·locat tot el dia farà que les decisions que prengui no siguin encertades i no resultin com ell espera.

El problema principal de la pel·lícula és que el guió, la història, és totalment inexistent. Tot es mou al voltant del plantejament que acabo d’explicar i no va més enllà. Filth es redueix a fer un retrat d’un protagonista que va perdent facultats a mida que avança la pel·lícula arribant a un estat mental final absolutament caòtic. Filth esdevé un seguit de fets vistos des del punt de vista d’un borratxo, i la pel·lícula es va tornant cada vegada més incoherent i boja. A mida que avança s’ensorra, al mateix temps que ho fa el protagonista en aquest pou de merda que és ell mateix. També caldria analitzar el retrat brut i alcohòlic que fa de la societat escocesa. De fet tota la pel·lícula és així, bastant fastigosa, com ja ens avança el mateix títol.

Si la pel·lícula fos alguna cosa més que el deliri d’un borratxo estaríem davant una bona pel·lícula, però no és així. Filth només s’aguanta per la superba interpretació de James McAvoy, físicament deteriorat per interpretar aquest detectiu acabat, que no fa més que espifiar-la més i més. Una mica com li ha passat al seu director, John S. Baird, que perd el control de la pel·lícula al igual que el personatge de McAvoy per el control de la seva vida.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7