[REC] 4

Quarta entrega de la saga [REC] que va inaugurar el passat Festival de Sitges. Després del genial parèntesis de la tercera part, dirigida per Paco Plaza, Jaume Balagueró torna a la direcció de la saga reprenent, amb poca fortuna, l’argument de la segona part. [REC] 4 és una decepció absoluta i esdevé un autèntic bluf.

La primera és, sense cap mena de dubte, la millor pel·lícula de terror del cinema espanyol. Un guió simple i una autèntica muntanya russa d’emocions. Un túnel del terror cinematogràfic que es gaudeix de forma brutal. a les fosques en una sala de cinema. La segona va ser tota una decepció. No feia por, el protagonisme passava en mans dels Geos i intentaven buscar una explicació innecessària on no feia falta. Recordeu l’origen demoníac de virus? La tercera oblidava la segona completament i apostava per fer una comèdia terrorífica al més pur estil Posesión infernal. I amb la quarta, [REC] torna a decebre perquè continua l’estil de la segona, i repeteix exactament els mateixos errors. [REC] 4 no fa por, el guió és absurd i les interpretacions són lo pitjor que veurem en anys, fins el punt que es nota que els actors estan llegint o recitant de memòria. Personalment, no li perdonaré a Balagueró que hagi destrossat completament el personatge que va construir Manuela Velasco a la primera pel·lícula, ja que l’ha convertit en uns histèrica insuportable, convertint el seu personatge en totalment irreconeixible. Tampoc és verídic fer creure a l’espectador que entre la primera pel·lícula i aquesta ha passat un dia, quan el físic de Manuel Velasco evidencia que efectivament han passat 10 anys. Però Velasco no és la única histèrica de [REC] 4, la resta de protagonistes no parlen, es passen pràcticament tota l’estona cridant i esbroncant-se.

Els supervivents de l’edifici on succeïen els fets de la primera i segona pel·lícules, són portats en un vaixell a alta mar, per poder aïllar la infecció en cas de que es descontroli. Entre els supervivents reconeixem a la reportera Ángela Vidal i a dos Geos. Al vaixell trobem tant a la tripulació com un equip d’investigació a les ordres del doctor Ricarte. Ricarte ha construït un laboratori en el que experimenta amb el virus que portava la Nena Medeiros. Ricarte perdrà el control de la investigació i la tripulació començarà a infectar-se.

Ambientar aquesta segon en un vaixell ha estat un error M’hagués interessat més veure com el virus s’escampava per Barcelona, però entenem que el pressupost donava pel que donava i que no hi ha hagut més imaginació que la del euro. I si no, que m’expliquin la poca originalitat de la proposta i la previsibilitat de tot el relat.

Entre les interpretacions dels actors, les línies de diàleg i els girs de guió, [REC] 4 s’acaba convertint en una comèdia inintencionada, no pas intencionada com era la tercera. El problema és que també és terriblement avorrida.

I després xiulen Annabelle a Sitges quan [REC] 4 és molt pitjor. En fi!

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a