Expediente Warren: Obligado por el demonio

Tercera entrega de la saga The Conjuring (aquí coneguda com a Expediente Warren). Fins ara la saga principal havia estat dirigida per James Wan, mestre i referent del terror actual. El fet que aquest renunciés a fer la tercera part per dedicar-se a altres projectes, em feia témer que la pèrdua de qualitat i segell d’autor de les dues anteriors seria inevitable, com finalment ha estat. Amb això no vull dir que sigui una mala pel·lícula ni molt menys, com diuen alguns, només vull recalcar el fet innegable que la saga ha baixat un o dos graons respecte de les dues anteriors. Tampoc la situaria al mateix nivell que els spin-off de La llorona, La monja o Annabelle, però clarament és inferior a les dues primeres pel·lícules i fins i tot la col·locaria per sota la tercera entrega d’Annabelle, que la considero meravellosa.

El principal problema que té Obligado por el demonio és que en qualsevol comparació amb les pel·lícules de Wan, hi perd. El pitjor és la pèrdua de terror, atmosfera i fotografia que creava Wan i que et mantenia amb els pèls de punta tota la pel·lícula. Això aquí no ho tenim i ens hem de conformar a saltar de tant en tant de la butaca. No obstant això, la història et manté interessat, el ritme és bo, no avorreix i els intèrprets principals, Vera Farmiga i Patrick Wilson estan meravellosos una vegada més. No em cansaria de veure pel·lícules sobre els casos dels Warren amb ells de protagonistes.

Darrere la càmera tenim a Michael Chaves, director de l’spin-off de La Llorona. Sincerament, en aquella pel·lícula no li vaig veure cap talent a Chaves per ser el successor de Wan a la franquícia. Un director que no domina la tensió no pot dirigir una saga de pel·lícules que es basa precisament en això i en el fet de ser alguna cosa més que entreteniment. Chaves també s’ha distanciat de Wan per mostrar molt, més del compte. Mentre Wan apostava per la insinuació, Chaves puja l’aposta i per tira d’efectes especials, que són molt bons, però que canvien el to de la saga.

L’estructura de la pel·lícula també canvia respecte a les dues anteriors. Aquí el pròleg no és un cas diferent del principal, és el mateix que es desenvoluparà a continuació. He de confessar que m’agradava més l’anterior format i l’hagués preferit per un tema de coherència.

La pel·lícula adapta un dels casos de la parella de demonòlegs, molt a la seva manera. Els Warren van participar en l’exorcisme d’un nen. L’esperit es va transmetre al jove xicot de la germana d’aquest, que pocs dies després va cometre un assassinat. Lorraine Warren va declarar en el judici, ja que el jove afirmava que va ser el dimoni que el va obligar a cometre l’assassinat. Sobre aquests fets reals, la pel·lícula construeix una ficció que és la investigació dels Warren per descobrir l’esperit responsable d’una possessió, que es manifestarà en termes molt diferents dels que estem acostumats. Això ha estat positiu. En tractar-se d’un cas sobre un exorcisme, la pel·lícula aprofita per homenatjar en diverses ocasions el clàssic del 1973 de William Friedkin. La part de terror perd una mica de protagonisme respecte a les anteriors per cedir-lo al judici. Encara que sigui poc, ajuda a trencar una ambientació que ja va coixa.

En l’apartat interpretatiu, a banda de la parella fantàstica Vera Farmiga i Patrick Wilson, m’agradaria destacar la presència de l’immens John Noble (Fringe) i al descobriment que ha estat Ruari O’Connor (Teen Spirit) en el paper d’Arne. No em vull oblidar d’aquest prodigi que és el nen Julian Hilliard, un veterà ja en el terror que hem vist a La maldición de Hill House, Color Out of Space i a Wandavision

Expediente Warren: Obligado por el demonio és una pel·lícula de terror entretinguda, més a prop del nivell de la saga Annabelle que no pas a les dues excel·lents pel·lícules de James Wan. No està al nivell de les dues anteriors, però entreté i en podem rescatar un grapat de coses bones.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Dune

Dune va ser publicada el 1965 i escrita per Frank Herbert. Considerada una de les millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps, va tenir

Malignant (Maligno)

Fa un temps, James Wan va cedir el comandament de la saga Insidious perquè volia fer alguna cosa diferent. Wan va entrar en blockbuster d’acció

Free Guy

Shawn Levy, director de la trilogia Noche en el museo entre moltes altres comèdies i que ha passat els últims anys dirigint alguns dels capítols