EO

Curiosa pel·lícula polonesa que tira bastant a artística, sobre les peripècies d’un burro que no pararà quiet durant la menys d’hora i mitja que dura la pel·lícula. El més destacable és que està narrada des del punt de vista del burro.

Aquest any dos pel·lícules amb burros han acaparat l’atenció de l’Acadèmia, una aquesta i l’altra, The Banshees of Inisherin. EO va estar nominada com a millor pel·lícula internacional.

EO ha estat dirigida pel cineasta i pintor polonès Jerzy Skolimowski de 84 anys. La història comença quan el burro és alliberat d’un circ que treballa amb animals. Un grup d’animalistes han aconseguit pressionar a les autoritats perquè els alliberin del circ. Però el cas és que el burro allí era feliç per rebre l’atenció del públic i per la relació que tenia amb una de les estrelles del circ. El cas és que un cop alliberat, la vida del burro no anirà a millor. Skolimowski vol posar en relleu la hipocresia de la humanitat, retratada en manifestants i polítics. És curiós també com mostra la discriminació en els moments en què conviu amb els cavalls i com el tracte que dispensen els humans als cavalls i al burro és tan diferent.

Al llarg de la pel·lícula el veurem anar d’un lloc a l’altre, per diferents motius i en llocs surrealistes com la seva intervenció en un partit de futbol de tercera regional, ple d’ultres. Narrativament la pel·lícula està construïda a pedaços. Es podria muntar amb un ordre diferent i la pel·lícula seria la mateixa.

Visualment, la pel·lícula és clarament artística, amb una utilització sovint del color vermell i un so estrident. La trama va molt a la seva, no hi ha cap connexió que no sigui el burro i com els humans interactuaran amb ell. Els humans són uns secundaris en què la pel·lícula es limita a fer-ne un breu retrat, posant sempre el burro com a protagonista i fent que aquest sigui capaç de transmetre sentiments a l’espectador. Si aquesta fos una pel·lícula de bons i dolents, els malvats serien sense cap dubte els humans. Si hi ha un missatge en la pel·lícula, aquest és el mal que ha fet la humanitat en la natura de la qual en posa un exemple per cada situació en què participa EO.

Skolimowski juga a confondre a l’espectador amb uns plànols de transició d’un lloc a l’altre en què el burro sembla que passi de pantalla. La música electrònica impregna aquests moments i fa servir primers plànols o a vegades veiem el burro plorar, actuar amb tendresa, indefensió o violència en funció de les circumstàncies. El burro té molts primers plànols, que no fan altra cosa que fer que l’espectador especuli sobre què sent o què està pensant EO.

La pel·lícula no s’ha rodat amb un sol burro, en realitat en varen ser sis. Veieu la pel·lícula, només perquè com a espectadors us identifiqueu amb el burro ja valdrà la pena. Visualment, EO és molt atractiva i la seva curta durada fa que no tinguis temps que la proposta t’esgoti.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Past Lives

La coreana Celine Song debuta en la direcció en una pel·lícula d’una història petita, narrada amb molta emoció i contenció. Una meravella que confronta aquella

Anatomia d’una caiguda

La realitzadora francesa Justine Triet va debutar en el llargmetratge el 2013 amb La bataille de Solférino, però ha estat amb Anatomie d’une chute, després

Maestro

L’actor Bradley Cooper ha fet seu aquest antic projecte de Martin Scorsese i Steven Spielberg. Scorsese el va abandonar en benefici de The Irishman (2019).

The Holdovers

Alexander Payne, el director d’Entre copes (2004), Els descendents (2011) i Downsizing (2017), ha portat a terme The Holdovers, un retrat sobre els Estats Units

May December

Todd Haynes el vam conèixer a Velvet Goldmine, la pel·lícula del glam rock. En els darrers anys li hem vist la magnífica Aguas oscuras i