Encanto

La pel·lícula que Disney va estrenar aquest Nadal amb molt poc temps de diferència en cinemes i Disney +, pren com a referència la cultura colombiana i compta amb les cançons de Lin-Manuel Miranda. La dirigeixen els responsables de Zootopia.

Encanto, ens explica la història de la família Madrigal, els quals viuen amagats a Encanto, un lloc màgic enmig de les muntanyes de Colòmbia. Encanto i la casa on viu la família, atorga poders únics quan entren en la pubertat. Però no tothom va aconseguir poders, Mirabel, que ara té quinze anys, és l’única de la família que no en té, però només ella serà capaç d’adonar-se que la màgia que protegeix a la família Madrigal i a la gent d’Encanto, està en perill.

No és la primera vegada que Miranda fa cançons per una pel·lícula de Disney, ho va fer anteriorment a Moana. En aquesta ocasió utilitza els ritmes populars de la cultura colombiana per fer-ne la música. El principal interès de la pel·lícula està en les cançons enganxoses de Miranda i un aspecte visual espectacular, amb un joc de colors i tonalitats meravellós. En canvi, el guió, és més secundari, els personatges en són un grapat i a part de Mirabel i l’àvia, la resta estan poc desenvolupats. La trama és tòpica i previsible i la pel·lícula no planteja ni riscos, ni sorpreses. Proposa una barreja clàssica de drama i comèdia, que no es complica la vida i tira de plantilla.

Tot i que Encanto és un poble molt gran, la pel·lícula se centra només en la famíla Madrigal, per la qual cosa se senten molt desconnectats del seu propi món. Del grapat de personatges de la pel·lícula, em quedo amb el tiet brumo i el bromista nen metamòrfic que sempre està on no te l’esperes. La conclusió és que entendre’s amb la família pot ser molt complicat.

Encanto, és el retorn de Disney als musicals, després de l’estrena de Raya i l’últim drac, la primavera passada. No estarà ni de lluny entre les meves pel·lícules animades de Disney favorites, però aquesta història sobre els llaços familiars compleix com un simple entreteniment, que destaca per les cançons i els colors de l’animació.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Totally Killer

Totally Killer va ser l’aposta de Prime, a través de Blumhouse Television, per la temporada de Halloween d’aquest any. Un encert si aposteu per ella.

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant