El nadó en cap: Negocis de família

Seqüela d’El nadó en cap, pel·lícula d’animació de DreamWorks del 2017 basada en un llibre il·lustrat infantil que explicava des del punt de vista d’un nen de set anys, l’arribada d’un nou germanet a casa. Tot i que era una pel·lícula animada de mitja taula, va tenir prou èxit en taquilla per fer-ne una segona part.

La cosa és que el que pretenia explicar ja es va fer amb la primera, així que ara s’inventa una nova trama en què aparca els mons imaginaris de Tim, que era el punt fort de l’anterior, i ens situa a Tim com a adult i pare de dues nenes. La més petita, acabada de néixer, assumirà el rol del nadó en cap de la primera pel·lícula.

La trama ens presenta els dos germans protagonistes de la primera en edat adulta. Ambdós estan en contacte, però distanciats. El cas és que qualsevol excusa és bona perquè es tornin a retrobar per Nadal i  es preguin un beuratge que els convertirà de nou en un nen i un bebè respectivament per tal de lluitar contra un bebè maníac i egòlatra que vol acabar amb l’esclavatge que els adults sotmeten als bebès.

La pel·lícula és inferior a la primera, que ja no era gran cosa, però es deixa veure i resulta simpàtica. El millor, veure-la en versió original i escoltar a Alec Baldwin posant la veu al nadó en cap.

En aquesta pel·lícula, a part del grapat de llums, colors i trames fetes per agradar als més petits, vol fer reflexionar als adults sobre la relació que tenen amb els seus fills i sobre allò que es perd entre germans quan aquests es fan grans. Quan parlo de reflexió, vull dir la més superficial possible perquè la cosa és que res ens pot distreure de les escenes d’acció i la bogeria col·lectiva de la pel·lícula, que per altra banda són agradables.

Pel que fa a l’animació, és el que ja ens té acostumats DreamWorks en la saga Madagascar per exemple. No és d’estranyar que el director sigui el mateix, Tom McGrath.

El nadó en cap: Negocis de família no us canviarà la vida, però resulta com a mínim entretinguda perquè pugueu acompanyar la mainada al cinema sense avorrir-vos, mentre espereu la pròxima pel·lícula de Pixar.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit