El Gran Hotel Budapest

Wes Anderson era un director que detestava. Mai me n’he amagat. Pretensiós, pendent i sobrevalorat, no era del meu gust. Les seves suposades comèdies, no només no em feien gràcia, si no que eren una llauna sense precedents. Estic parlant de Los Tenebbaums, Life Aquatic i Viaje a Darjeeling. De cop i volta, i sense esperar res, fa una meravella que es diu Fantástico Sr. Fox, i em canvia completament l’opinió que en tenia d’ell. Pensant que a lo millor havia estat l’animació que l’havia beneficiat, vaig anar a veure Moonrise Kingdom sense esperar-ne massa, i es va convertir en una de les meves pel·lícules predilectes del 2012. Què havia passat amb Wes Anderson? S’havia convertit de cop i volta en un director que podia explicar coses interessants? Sembla que sí, i El Gran Hotel Budapest és la confirmació. Al meu parer, resta per sota de Moonrise Kingdom, però igualment sap ficar-se a l’espectador a la butxaca, tant per un impressionant Ralph Fiennes en el paper del conserge, com el dels múltiples secundaris que no paren d’aparèixer al llarg del metratge.

Anderson continua utilitzant les seves maquetes i una extraordinària fotografia que adorna la història, no d’un hotel en realitat, si no d’un conserge que era més que un conserge, i la seva extraordinària aventura  per demostrar la seva innocència en un cas d’assassinat. Anderson utilitza la  comèdia i un humor negre molt encertat per explicar-nos-la. Els personatges entren i surten, fins el punt que si haguéssim de buscar un equivalent en comèdia, serien els germans Marx, o potser seria massa atrevit no utilitzar cap altre referent que no fos del mateix Anderson. Darrera el guió s’amaga molta cultura i imaginació sobre l’època passada en la que ens transporta el relat. Anderson continua essent d’aquells directors amb personalitat desbordant que només veient 30 segons de qualsevol de les seves pel·lícules, reconeixes que ell n’és el director.

Evidentment és una pel·lícula que busca més el públic cinèfil que no pas el públic general, però no tanca les portes a ningú i tothom és ben rebut al Gran Hotel Budapest.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit