El Gran Hotel Budapest

Wes Anderson era un director que detestava. Mai me n’he amagat. Pretensiós, pendent i sobrevalorat, no era del meu gust. Les seves suposades comèdies, no només no em feien gràcia, si no que eren una llauna sense precedents. Estic parlant de Los Tenebbaums, Life Aquatic i Viaje a Darjeeling. De cop i volta, i sense esperar res, fa una meravella que es diu Fantástico Sr. Fox, i em canvia completament l’opinió que en tenia d’ell. Pensant que a lo millor havia estat l’animació que l’havia beneficiat, vaig anar a veure Moonrise Kingdom sense esperar-ne massa, i es va convertir en una de les meves pel·lícules predilectes del 2012. Què havia passat amb Wes Anderson? S’havia convertit de cop i volta en un director que podia explicar coses interessants? Sembla que sí, i El Gran Hotel Budapest és la confirmació. Al meu parer, resta per sota de Moonrise Kingdom, però igualment sap ficar-se a l’espectador a la butxaca, tant per un impressionant Ralph Fiennes en el paper del conserge, com el dels múltiples secundaris que no paren d’aparèixer al llarg del metratge.

Anderson continua utilitzant les seves maquetes i una extraordinària fotografia que adorna la història, no d’un hotel en realitat, si no d’un conserge que era més que un conserge, i la seva extraordinària aventura  per demostrar la seva innocència en un cas d’assassinat. Anderson utilitza la  comèdia i un humor negre molt encertat per explicar-nos-la. Els personatges entren i surten, fins el punt que si haguéssim de buscar un equivalent en comèdia, serien els germans Marx, o potser seria massa atrevit no utilitzar cap altre referent que no fos del mateix Anderson. Darrera el guió s’amaga molta cultura i imaginació sobre l’època passada en la que ens transporta el relat. Anderson continua essent d’aquells directors amb personalitat desbordant que només veient 30 segons de qualsevol de les seves pel·lícules, reconeixes que ell n’és el director.

Evidentment és una pel·lícula que busca més el públic cinèfil que no pas el públic general, però no tanca les portes a ningú i tothom és ben rebut al Gran Hotel Budapest.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

No Hard Feelings

Jennifer Lawrence protagonitza aquesta comèdia romàntica juvenil hereva de pel·lícules com Porky’s o American Pie, que se centraven en la pèrdua de la virginitat dels

Thanksgiving (Black Friday)

L’any 2007, el díptic Grindhouse, format per Planet Terror, que va dirigir Robert Rodríguez, i Death Proof, que va dirigir Quentin Tarantino, incorporava quatre falsos

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,