Antonio Campos, de la sèrie de The Sinner, dirigeix aquesta adaptació d’una novel·la de Donald Ray Pollock de 2011 amb un repartiment estel·lar format per Tom Holland, Robert Pattinson, Bill Skarsgard, Mia Wasikowska, Sebastian Stan, Haley Bennet, Roley Keough i Jason Clarke. Pollock, a més de l’escriptor del llibre, és la veu en off de la pel·lícula qui actua com a narrador. La història de Pollock és curiosa. Va treballar en una fàbrica de paper durant trenta anys, va estudiar escriptura creativa, es va graduar a 55 anys i va publicar amb èxit aquesta novel·la.
L’acció transcorre entre dos pobles, situats concretament en una zona rural perduda de l’Amèrica profunda, explicada al llarg de vint anys aproximadament, des de mitjans dels quaranta fins a mitjans dels seixanta. Tot comença amb un veterà de guerra que torna a casa després de la II Guerra Mundial que trobarà en la religió la manera de superar els seus traumes. Però la religió que allí es practica és la més fanàtica. La que et demana de sacrificis de sang i devoció absoluta. La història seguirà amb els anys al seu fill i com aquesta intentarà fer les paus amb el seu passat, també traumàtic. Diferents i sòrdids personatges es creuaran al llarg dels anys amb els protagonistes d’aquesta història que succeeix en pobles en què tothom està emparentat amb tothom.
La pel·lícula és capaç de conjugar elements com crims, assassinats en sèrie, guerra, violència i fanatisme religiós. L’aspecte visual d’El diablo a todas horas és fantàstic, el responsable de fotografia ha estat Lol Crawley, que gràcies al fet que s’ha rodat en 35 mil·límetres ha estat capaç de donar un aspecte real de brutícia i la imatge amb gra llueix magníficament i encaixa narrativament. Ajuda a atorgar l’atmosfera tan especial que necessita la pel·lícula.
El diablo a todas horas és una pel·lícula complexa, per la quantitat de personatges, per les trames separades que van confluint al final. Però està molt ben explicada i en cap moment en perds. El pas del temps també és molt orgànic i natural. En abastar tanta història, també repercuteix en el metratge, però no passen de passar coses i l’estona passa ràpida.
En tractar tants personatges, aprofita el drama de cadascú per posar el focus en diferents temes, tot i que la religió sempre és present, i de quina manera, en aquest context de personatges amb poques llums. Molts dels esclats de violència són fruit o bé de creences religioses o bé com a senyal de protesta o justícia. Malgrat que resin a Déu, qui està més present a la pel·lícula és el diable en les seves diferents formes humanes.
Entre els intèrprets destacar sobretot a Tom Holland, que tot i que triga a sortir, fa el paper d’un jove nascut a un lloc sense oportunitats, però que trobarà una sortida en reconciliar-se amb els seus orígens. Holland ho fa molt bé amb moments duríssims. Un personatge de bon cor que el context violent en què ha crescut no li ha permès trobar més respostes que la violència. El segon és Robert Pattinson, el predicador, el dolent de la pel·lícula, un ésser menyspreable i cínic que s’aprofita de la devoció de la comunitat.
La realitat que ens explica la pel·lícula ens resulta molt llunyana. La manera de presentar-nos la localització en el mapa al principi és una bona metàfora del lluny que estem del món que ens retrata. El diablo a todas horas és una bona pel·lícula, plena de detalls que van agafant rellevància a mesura que avança i amb uns personatges en què la violència és l’única resposta que coneixen per fer front a la vida.
