Druk

El danès Thomas Vinterberg (Celebración, La caza) dirigeix aquesta pel·lícula que ha estat nominada als Òscars en la categoria de millor pel·lícula estrangera.

Mads Mikkelsen interpreta a un professor d’institut que juntament amb uns altres tres professors posen en pràctica una teoria. Aquesta afirma que els humans naixem amb un dèficit del 0,05% d’alcohol a la sang. Així que per donar el màxim de nosaltres mateixos, necessitem compensar aquest 0,05% i mantenir-lo. Durant el procés d’experiment, acorden no veure els caps de setmana i no pujar més enllà d’aquest 0,05%. Durant la pel·lícula veurem com l’alcohol afecta tant positivament com negativament en les seves vides, sigui sortint de la seva apatia professional o ocasionant-los problemes familiars. Per entendre’ns, això de mantenir sempre el “puntillo” és l’eix d’aquesta pel·lícula.

No sé si en traurem alguna lliçó de tota aquesta història, si és que pretén donar-ne cap. Sigui com sigui, Druk és una molt bona pel·lícula. El repartiment, una colla d’habituals en el cinema de Vinterberg, estan fantàstics. Tots ells estan creïbles en aquest grup de mestres que pateixen la crisi de la mitjana edat. En tenir com alumnes a un grup de joves que acaben l’institut és un reflex de la joventut perduda que mai tornarà, però que amb una copa a la mà, almenys per uns instants, tornen a sentir-se i comportar-se com a joves de disset anys.

Druk és potser la pel·lícula més convencional de Vinterberg, però també una les millors de la seva carrera, juntament amb La caza. El ritme de la pel·lícula és molt bo i les dues hores de durada et passen volant. Vinterberg construeix un acurat retrat dels quatre protagonistes i equilibra meravellosament drama i comèdia. Els protagonistes estan perfectament interpretats i escrits i amb això s’aconsegueix que te’ls creguis i els palpis com a reals, fins a tot a Mikkelsen, que és amb diferència l’actor més popular i que podries veure com a més fictici.

Vinterberg tracta d’una manera poc habitual el consum d’alcohol, ja que Dinamarca és un dels països del món amb més consum entre adolescents. Per mostra l’escena amb què comença la pel·lícula i la lectura posterior que en fa el mestre a la classe. També la polèmica i colpidora escena que tanca la pel·lícula acompanyada del tema What A Life de Scarlett Pleasure, de la qual no us en podreu despendre.

Més enllà de la part de l’alcohol, Druk també és una pel·lícula sobre l’amistat, sobre el pas dels anys, les rutines i l’avorriment. I si un cop acabada, no us queda clar quin és exactament el missatge sobre el consum d’alcohol, és que potser és just el que pretenia Thomas Vinterberg.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

Dune

Dune va ser publicada el 1965 i escrita per Frank Herbert. Considerada una de les millors novel·les de ciència-ficció de tots els temps, va tenir

Malignant (Maligno)

Fa un temps, James Wan va cedir el comandament de la saga Insidious perquè volia fer alguna cosa diferent. Wan va entrar en blockbuster d’acció

Free Guy

Shawn Levy, director de la trilogia Noche en el museo entre moltes altres comèdies i que ha passat els últims anys dirigint alguns dels capítols