Druk

El danès Thomas Vinterberg (Celebración, La caza) dirigeix aquesta pel·lícula que ha estat nominada als Òscars en la categoria de millor pel·lícula estrangera.

Mads Mikkelsen interpreta a un professor d’institut que juntament amb uns altres tres professors posen en pràctica una teoria. Aquesta afirma que els humans naixem amb un dèficit del 0,05% d’alcohol a la sang. Així que per donar el màxim de nosaltres mateixos, necessitem compensar aquest 0,05% i mantenir-lo. Durant el procés d’experiment, acorden no veure els caps de setmana i no pujar més enllà d’aquest 0,05%. Durant la pel·lícula veurem com l’alcohol afecta tant positivament com negativament en les seves vides, sigui sortint de la seva apatia professional o ocasionant-los problemes familiars. Per entendre’ns, això de mantenir sempre el “puntillo” és l’eix d’aquesta pel·lícula.

No sé si en traurem alguna lliçó de tota aquesta història, si és que pretén donar-ne cap. Sigui com sigui, Druk és una molt bona pel·lícula. El repartiment, una colla d’habituals en el cinema de Vinterberg, estan fantàstics. Tots ells estan creïbles en aquest grup de mestres que pateixen la crisi de la mitjana edat. En tenir com alumnes a un grup de joves que acaben l’institut és un reflex de la joventut perduda que mai tornarà, però que amb una copa a la mà, almenys per uns instants, tornen a sentir-se i comportar-se com a joves de disset anys.

Druk és potser la pel·lícula més convencional de Vinterberg, però també una les millors de la seva carrera, juntament amb La caza. El ritme de la pel·lícula és molt bo i les dues hores de durada et passen volant. Vinterberg construeix un acurat retrat dels quatre protagonistes i equilibra meravellosament drama i comèdia. Els protagonistes estan perfectament interpretats i escrits i amb això s’aconsegueix que te’ls creguis i els palpis com a reals, fins a tot a Mikkelsen, que és amb diferència l’actor més popular i que podries veure com a més fictici.

Vinterberg tracta d’una manera poc habitual el consum d’alcohol, ja que Dinamarca és un dels països del món amb més consum entre adolescents. Per mostra l’escena amb què comença la pel·lícula i la lectura posterior que en fa el mestre a la classe. També la polèmica i colpidora escena que tanca la pel·lícula acompanyada del tema What A Life de Scarlett Pleasure, de la qual no us en podreu despendre.

Més enllà de la part de l’alcohol, Druk també és una pel·lícula sobre l’amistat, sobre el pas dels anys, les rutines i l’avorriment. I si un cop acabada, no us queda clar quin és exactament el missatge sobre el consum d’alcohol, és que potser és just el que pretenia Thomas Vinterberg.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Immaculate

El terror amb monges està més de moda que mai. Aquesta temporada hem tingut Hermana Muerte, La monja 2, The First Omen i la darrera

Hit Man

Nova pel·lícula de Richard Linklater després de la fantàstica Apollo 10 ½. Malgrat que sempre s’ha mogut en el cinema independent, Linklater també ha sabut

Abigail

Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga

Godzilla Minus One

Pel·lícula número 33 de Godzilla de la Toho, per tant, sense comptar les produccions americanes. Confesso que no he vist totes les 32 anteriors, però

Ricky Stanicky

Peter Farrelly, director de comèdies esbojarrades com Algo pasa con Mary o Dos tontos muy tontos, o en solitari de la guanyadora de l’Òscar a