Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit alguns capítols de la sèrie de curts 50 States of Fright.

El film és protagonitzat per una dona que camina sola per un sender al bosc fins arribar a un barranc. Allà es troba amb un home que, en un primer moment, sembla voler ajudar-la, però que en un punt concret li injecta una substància paralitzant. El seu efecte és immediat: en només 20 minuts, ella perdrà completament el control del cos i quedarà immòbil i sense veu. Tot i això aconsegueix escapar, però només disposa d’aquest breu temps per trobar un lloc segur on amagar-se abans que ell la trobi.

Don’t Move pretén ser una pel·lícula adrenalítica que mantingui l’espectador en tensió constant, però malauradament no ho aconsegueix. La premissa es desinfla aa mitjan metratge i a partir d’aquí el que ens arriba és un seguit de tòpics i una tensió forçada que els directors no saben fer creïble. I això deriva en el pitjor que li pot passar a una pel·lícula de gènere: avorrir. El desenllaç encara empitjora més les coses, forçant la credibilitat fins a un punt gairebé ridícul.

Tot i que no és una mala pel·lícula, tampoc es pot dir que sigui bona: és mediocre i irrellevant. El fet que no aconsegueixi atrapar l’espectador fa que els escassos 85 minuts de durada es facin feixucs, com si en duressin dues hores i mitja.

Tampoc funciona l’element de terror o l’atmosfera de gènere: la posada en escena és plana, i la interpretació freda de Kelsey Chow, la protagonista, no transmet res. L’únic punt positiu del repartiment el posa Finn Wittrock en el paper de l’assassí, però tampoc sorprèn, ja que és un rol que ja li hem vist en diferents temporades d’American Horror Story.

Don’t Move parteix d’una premissa interessant, però no va més enllà. No té prou virtuts i li veiem massa el llautó: una producció barata rodada a l’Europa de l’Est que no té res rellevant a explicar.