Dog

Channing Tatum és el protagonista, codirector i coguionista d’aquesta pel·lícula d’amistat entre home i animal que ja hem vist moltes vegades. Malgrat tot, la fórmula no s’esgota i aquí entra en joc l’element militar.

Briggs és un exmilitar que no el deixen anar al front perquè pateix un trastorn d’estrès posttraumàtic. Quan un dels seus companys d’esquadró mor, se li encarrega que es faci càrrec de Lulu, la seva gossa que també participava en missions a l’Afganistan i que a conseqüència de la guerra té un comportament agressiu. L’exèrcit n’ha ordenat que sigui sacrificada. Briggs s’emporta a Lulu per assistir al funeral del seu company i posteriorment entregarà a Lulu. Però pel camí, aquestes dues ànimes ferides per la guerra es trobaran una a l’altra com a primer pas per a la curació.

Dog és una pel·lícula simpàtica que es desenvolupa de manera totalment previsible. No pots escapar de la sensació que ja l’has vist abans, però és cert que intenta establir un fet diferencial a través de les conseqüències psicològiques de la guerra. Però Dog no és un drama, aquests temes hi són, tanmateix estan tractats amb certa lleugeresa. No oblidem que el to de la pel·lícula no deixa de ser optimista i no pretén voler ser altra cosa. Els moments còmics es combinen amb altres més dramàtics que rasquen la superfície de les malalties mentals a conseqüència de la guerra. També la pel·lícula es guarda de no ofendre a ningú i que totes les parts es puguin sentir satisfetes.

Dog és una road-movie amable i simpàtica que no té vergonya de mostrar-se sentimental. Passes una bona estona veient-la i poca cosa més. El poc més d’hora i mitja que dura la cinta són perfectes per explicar just el que vol, no cansar a l’espectador i no donar-li temps a avorrir-se. Dog està ben feta i Channing Tatum es mostra més esforçat de l’habitual, ja que aquest ha estat un projecte molt personal i es nota. La seva gossa que va morir l’any 2018 també es deia Lulu. Tot i que la seva història no té res a veure amb la que aquí ens detalla, Tatum li ha volgut retre aquest homenatge.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Star Wars: The Mandalorian and Grogu

The Mandalorian and Grogu tenia una responsabilitat enorme sobre les espatlles. No només havia de demostrar que els personatges més populars de l’era Disney funcionaven

Disclosure Day

Hi ha pel·lícules que són víctimes de les expectatives. Disclosure Day n’és un exemple evident. Quan Steven Spielberg torna a abordar el fenomen extraterrestre, és

Snack Shack

La nostàlgia s’ha convertit en un element clau en l’època cinematogràfica actual, especialment la dels vuitanta. Però què passa amb els que vam viure la

Cold Storage

En una època en què moltes produccions de terror intenten ser transcendentals o reinventar el gènere, Cold Storage opta pel camí contrari: divertir. I ho

Masters of the Universe

Hi ha pel·lícules que esperes durant mesos. Altres durant anys. I després hi ha Masters of the Universe, la pel·lícula que he esperat des que