Farà quatre anys DreamWorks estrenava Com ensinistrar un drac, dirigida per Dean DeBlois i Chris Sanders, co-directors de Lilo & Stitch, la millor pel·lícula Disney de la passada dècada. El seu objectiu era donar un nou rumb a les produccions animades de DreamWorks, molt pobres en guió, en un moment en que la saga que més beneficis li havia donat, Shrek, estava ja en decadència. Inesperadament sorgia una història d’amistat entre un nen i un drac, que recordava a la reivindicable El gigante de hierro. Com ensinistrar un drac es va posar a tots els espectadors a la butxaca pel seus personatges ben definits, una història d’aventures entretinguda i emotiva i una banda sonora boníssima de John Powell amb aires celtes. Estic molt content de dir que tot lo positiu que es pot dir de la primera part, es pot aplicar també a la segona. En aquesta ocasió, repeteix com a director Dean DeBlois, que afronta el repte en solitari. Com ensinistar un drac 2 dóna un pas endavant respecte a la primera en tots sentits. En fer avançar els personatges cap a la maduresa i fer front als cops que dóna la vida. A mida que els seus personatges maduren, al mateix temps també ho fa aquesta saga que s’atreveix amb temes més foscos i adults que no són habituals en pel·lícules d’animació, i que només s’ha atrevit a tocar Pixar en certes ocasions, en pel·lícules com Toy Story, Wall·E o Up. Com ensinistrar un drac 2 no és una seqüela oportunista, té un història, un guió sòlid que té la necessitat de ser narrat.
El motor que impulsa la pel·lícula es divideix en dos: primer, el descobriment que fa Singlot respecte a que la seva mare està viva, i segon, la figura d’un temible caçador de dracs que posarà en perill de vida de tots els habitants de l’Illa del Fred. Al mateix temps la relació entre el nen, ja un adolescent, i el drac també creix i dóna un pas endavant. Ampliant l’emotiva la relació entre persones i animals. Més comparses són el seu grup d’amics, en el que només destaca la xicota del protagonista, Astrid, mentre que la resta només serveixen de suport pels moments còmics de la pel·lícula.
Com ensinistrar un drac 2 és una pel·lícula trepidant, visualment fantàstica i espectacular amb unes coreografies de vol amb dracs al·lucinants. DreamWorks també fa un salt de qualitat tècnicament parlant, més que evidents en les escenes de vol que comentava. Quan acaba la pel·lícula tens ganes de més. Per sort, no caldrà esperar quatre anys més, si no que en principi només ho haurem de fer fins el 2016 per continuar gaudint d’aquesta història. Si penseu que Frozen és lo millor en cinema d’animació, sento dir-vos que no li arriba a la sola de la sabata a Com ensinistrar un drac. Per acabar, ho faré amb un desig. Com ensinistrar un drac 2 és la millor pel·lícula d’animació de l’any i espero que guanyi l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació. Se’l mereix, no només per aquesta segona, si no també per la primera. I és que aquest 2014 no hi ha cap Toy Story que pugui fer ombra a les aventures de Singlot i Esdentegat.
