Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se en la plataforma Shudder als Estats Units.

Christmas Bloody Christmas està dirigida per Joe Begos, un habitual de Sitges d’ençà que va començar la seva carrera el 2013 amb Quasi humans. El 2015 seguí amb Poder mental, però no va ser fins al 2019 que va estrenar dues pel·lícules, ambdues molt destacables, Bliss i VFW. Begos es caracteritza per fer pel·lícules de sèrie B molt gores. Això és just també el que ens presenta aquí.

La trama gira al voltant de la substitució dels Santa Claus humans en les botigues de joguines per una versió robòtica. El cas és que un d’aquests Santa es tornarà boig la nit de Nadal i començarà a matar a gent a tord i a dret de la manera més salvatge possible a qui se li posi per davant, sense que Begos aparti la càmera. La propietària d’una botiga de vinils assumirà la funció de final girl davant aquest mortífer Santa. La capacitat quasi immortal del robot, fa que el director a vegades sembli voler recuperar el to del Terminator de 1984, disfressat de Pare Noël.

El millor aspecte de la pel·lícula és que està rodada en 16 mil·límetres per la qual cosa veiem gra i li dona un aire de pel·lícula de sèrie B dels vuitanta amb homenatges a John Carpenter i James Cameron. Els muntatges d’anuncis del principi et posen perfectament en el context que t’espera, en trama i en aspecte visual.

L’estructura és curiosa. Una primera mitja hora que és una conversa allargada, molt a l’estil Tarantino entre la propietària i el seu empleat que vol tenir sexe amb ella, interpretats per Riley Dandy i Sam Delich. La teca comença a partir de la mitja hora i durant els següents 50 minuts que són pràcticament una persecució a crits i amb molt pocs diàlegs, entre la protagonista i el robot assassí, amb els diferents personatges que s’aniran trobant fins a la batalla final que mai sembla acabar-se.

La segona part li sobra una mica de metratge perquè la pel·lícula es ressent que durant tanta estona passi  el mateix. Pel que fa a la primera mitja hora, encara que no tinguem el Santa matant, la conversa entre els protagonistes funciona molt bé.

Christmas Bloody Christmas és una molt bona pel·lícula nadalenca de terror de veritat, caps partits per la meitat o aixafats, litres de sang i música rock a tot drap. Una d’aquelles cintes que el públic de Sitges gaudeix col·lectivament i que esperem que aquí la veiem pròximament en alguna plataforma perquè en cinemes, malauradament, sembla impossible.