Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la relació que s’estableix entre el jove Craig i l’ancià senyor Harrigan. Harrigan és un empresari jubilat d’avançada edat que se li cansa la vista en llegir. Craig és un nen que en una lectura en una missa crida l’atenció de Harrigan. Aquest li demana que a canvi de 5 dòlars l’hora i quatre bitllets de loteria a l’any, de propina, vingui tres dies a la setmana a la seva mansió a llegir-li un llibre. El temps passarà i Craig es convertirà en un adolescent. Un dia, com a agraïment després d’haver estat premiat amb 3.000 dòlars en la loteria, Craig li regala al senyor Harrigan un iPhone. L’aparell que es convertirà en una cosa sinistra quan el senyor Harrigan mori de manera inesperada.

La pel·lícula ha estat escrita i dirigida per John Lee Hancock (El novato, The Blind Side i Al encuentro de Mr. Banks), un director generalment efectiu. Aquest trasllada la història de King sense floritures, de manera directa i manté una fidelitat gairebé literal respecte l’original. No obstant això, el conte de King és més incisiu en algunes parts. Mr. Harrigan’s Phone no és d’aquelles històries que en puguis fer un blockbuster, al contrari, demana un format estil La dimensió desconeguda que Hancock ha tret molt bé, ja que tampoc ha volgut portar la història a un altre nivell. La fidelitat és tal que fins i tot sobta, perquè molts diàlegs són gairebé literals.

Si coneixeu l’obra de l’escriptor de Maine, malgrat que sigui anomenat mestre del terror, el més important de les seves novel·les són els personatges i les seves vides. El terror i el fantàstic és una cosa de fons gairebé sempre. Ho dic perquè s’ha acusat la pel·lícula de no fer por i és cert, en fa poqueta, més aviat dona algun instant inquietant. Però aquest no era l’objectiu principal del relat, com tampoc ho és de la pel·lícula. Mr. Harrigan’s Phone té un component de coming-of-age i de drama real que es sostén en les relacions humanes.

Els personatges de Craig i Harrigan estan meravellosament escrits i la seva relació te la creus. Clar que tenir un càsting com aquest ajuda. El veterà Donald Sutherland interpreta a Harrigan i fa un paperàs interpretant un home de negocis jubilat que viu apartat, de manera discreta, en un poble que no destaca per res, només envoltat per persones que paga perquè li facin diferents coses. Per altra banda, Jaeden Martell interpreta a Craig. És curiós com aquest jove actor de només dinou anys té una carrera plena de títols interessants després del seu debut el 2014 amb St. Vincent. La popularitat li va arribar amb It i des de llavors l’hem vist en produccions com The Lodge, Puñales por la espalda, Defending Jacob o Metal Lords. L’any vinent el tindrem a The Lost Boys, el remake de la pel·lícula del 1987. El cas és que la química entre els dos és fantàstica i perd força quan la relació desapareix per donar lloc al misteri. És quan es perd la dinàmica entre els dos quan la pel·lícula té més problemes i no funciona igual de bé.

Mr. Harrigan’s Phone va més enllà del suspens i també ens parla de l’assetjament escolar, un tema que sempre retrata King de manera molt crua. També parla sobre com els smartphones han canviat les nostres vides. Sobretot com la facilitat en la comunicació, moltes vegades ens porta a aïllar-nos dels que tenim més a prop. És per aquest motiu que la pel·lícula està ambientada l’any en què va aparèixer l’iPhone. Sobta veure com algú retirat dels negocis, però amb l’olfacte més viu que mai, és capaç d’endevinar el seu potencial comercial i predir el futur d’internet. I enmig de tot això, una història de fantasmes des del més enllà amb una metàfora clara, la venjança mai és bona perquè et destrueix a tu mateix. I òbviament també ens parla de l’amistat, en aquest cas una amistat estranya, però amistat entre aquestes dues persones tan diferents.

A Mr. Harrigan’s Phone no trobareu jump scares i a canvi tindreu una adaptació molt fidel que s’uneix al grapat d’adaptacions de King que trobareu a Netflix. Passareu una bona estona i gaudireu d’unes interpretacions de primera.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El

Black Panter: Wakanda Forever

Quatre anys ha tardat Marvel Studios a fer una seqüela d’una de les pel·lícules de l’MCU que han aconseguit més recaptació, Black Panther (2018). Les