Cha Cha Real Smooth (Bailando por la vida)

Apple va treure un profit quan l’any passat es va passejar per Sundance i buscant contingut per a la seva plataforma es va fer amb els drets de CODA. La resta és història. Aquest any ha repetit la jugada i una de les adquisicions indie que ha fet ha estat Cha Cha Real Smooth, una comèdia romàntica independent amb elements de drama.

Aquest és un producte dirigit, escrit i protagonitzat pel jove Cooper Raiff amb només una pel·lícula a les seves espatlles, Shithouse, un drama semiautogiogràfic sobre un estudiant de primer any a la universitat, que li va suposar un premi de narrativa en el SXSW de 2020. Raiff va aparèixer en la llista d’aquest any de Variety de joves directors que cal seguir.

A Sundance, Cha Cha Real Smooth va guanyar el premi del públic i Apple la va comprar per 15 milions de dòlars. La pel·lícula segueix a un jove, Andrew, que comença a buscar un lloc a la vida després d’acabar els estudis universitaris. Torna a casa dels seus pares i el seu germà i treballa servint menjar ràpid mentre espera trobar una feina de veritat. La seva habilitat per ser l’ànima de la festa de les celebracions del Bar Mitzvah de la seva comunitat, farà que les mares el contractin com a animador d’aquestes celebracions. En una d’elles coneix a la mare d’una nena autista. Malgrat la diferència d’edat, entre els dos es crearà un vincle d’amistat que fuig de les típiques relacions romàntiques que pensem en què pot derivar aquesta història.

La pel·lícula compta amb un repartiment en què destaca a Dakota Johnson com a la coprotagonista. L’actriu també exerceix com a productora. El repartiment el completen Leslie Mann, com a la mare del protagonista, i Brad Garret, la parella de la mare.

Un dels elements en què funciona la pel·lícula és la relació d’Andrew amb els adolescents. Té una capacitat única per connectar-hi per allò que encara no has entrat a l’edat adulta, però estàs a punt fer-ho i els adolescents encara et veuen com un igual. Això ho veiem tant en el personatge de Lola (Vanessa Burghart), la nena autista de qui cuidarà, com amb el seu germà David (Evan Assante) i els seus amics. De fet, la relació entre els germans, Andrew i David, és del més bonic de la pel·lícula. Mentiria si destaqués una o dues converses, perquè crec que totes les que tenen són absolutament meravelloses i escrites amb molt de cor. En un paper molt més menor, però important per a la història, trobem a Odeya Rush, una companya de la universitat d’Andrew que també forma part de la mateixa comunitat, amb la qual en prou feines s’havien relacionat durant els anys universitaris.

Malgrat que en aparença pugui semblar una pel·lícula que t’explicarà el de sempre, sense inventar la roda, perquè no inventa res, tot el que explica i com ho fa és digne de veure per la naturalitat i la manera de narrar. La narrativa no és l’únic talent de Raiff. La seva perícia com a actor és prou solvent i mostra les dues coses fonamentals que necessitava tenir el personatge d’Andrew, carisma i naturalitat, sense buscar pretensió de ser.

Cha Cha Real Smooth és d’aquelles pel·lícules que són capaces de mostrar les diferents capes que tenim les persones, que som éssers complexos en els nostres sentiments. Tot això mostrat amb una naturalitat de la qual a vegades t’has d’aturar a pensar que en realitat està veient una ficció. Doneu-li una ullada, la mereix. La trobareu a Apple TV +.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Pinotxo de Guillermo del Toro

Guillermo del Toro no és un acabat d’arribar en l’animació. Ell ha estat un dels creadors de sèries com Trollhunters, Tales of Arcadia i ha

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se