Divergent

Nova fantasia distòpica basada en una sèrie de llibres destinats a adolescents. Hem arribat a un punt que totes aquestes pel·lícules ens semblen totes iguals. Canvia l’entorn, però els pilars són idèntics. Trobar les diferències entre Els jocs de la fam i Divergent costa, i més quan només ens venen al cap els punts en […]
Pompeya

Paul W.S. Anderson, el director de la saga Resident Evil és el realitzador d’aquest peplum, rodat com si fos una pel·lícula més la saga de zombis basada en el famós videojoc. Les habilitats darrera la càmera d’Anderson no són el seu fort i queda demostrat una vegada més aquí. Pompeya és una combinació entre efectes […]
El viento se levanta (The Wind Rises)

Confesso que la primera vegada que vaig veure El viento se levanta a SITGES 2013, no vaig ser just amb ella. A vegades, enmig de l’empatx de veure set o vuit pel·lícules diàries, pot donar-se el fet que acabis jutjant una pel·lícula per sota del que es mereix. Si això afegim que El viento se […]
The Amazing Spider-man 2: El poder de Electro (sense grans spoilers)

Primer de tot, aquesta crítica estarà absent d’spoilers, com a mínim d’aquells que els americans qualifiquen com a major spoilers. Així sentiu-vos tranquils si encara no l’heu vist. La crítica amb spoilers la reservem pel programa de ràdio d’aquesta setmana. D’entrada ja dic que la primera pel·lícula d’aquesta nova saga encapçalada pel realitzador Marc Webb […]
Noé

Darren Aranofsky sempre ha resultat inclassificable i ho és més que mai amb Noé. Què és Noé? Pregunta senzilla de difícil resposta. Noé és un blockbuster independent. Barreja elements propis de la filmografia del director de La fuente de la vida (filosofia marca de la casa), elements religiosos i cinema catastrofista a l’estil Roland Emmerich […]
Seguridad no garantizada

Una de les sorpreses més agradables d’aquesta temporada, que malauradament s’ha estrenat en poquíssimes sales, ja que la pel·lícula és del 2011 i ja va ser vista al SITGES 2012. Seguridad no garantizada és el debut en la direcció de Colin Trevorrow, el responsable de la quarta entrega de Jurassic Park. Spielberg va quedar tant […]
Río 2

Carlos Saldanha, el responsable de la saga Ice Age s’ha proposat amb Río fer una nova franquícia d’animació. Des d’aquí l’encoratgem a que abandoni la idea. La primera, la veritat, no em va semblar res memorable, però estava bé. Una pel·lícula curiosa, divertida, sense masses pretensions, bona combinació de música i color… La modèstia de […]
Upstream Color

Nova peli de Shane Carruth, director de Primer. Al igual que aquella, en aquesta no entendreu res. Upstream Color forma part d’aquell tipus de cinema que és ideal per fer la migdiada. Upstream Color és una pretensiosa pel·lícula, avorrida i mal narrada, que a través d’unes suposades imatges impactants s’amaga una pedanteria brutal. I de […]
Non-stop (Sin escalas)

Jaume Collet-Serra és un director català integrat als Estats Units que coneix a la perfecció com funciona el cinema mainstreamde Hollywood. Des del seu debut a La casa de cera, la seva carrera no ha fet res que anar cap amunt, i les seves pel·lícules són sinònim d’entreteniment amb totes les garanties. La primera col·laboració […]
Enemy

Enemy, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, director d’Incendies i de la recent estrenada, Prisioneros, està basada en la novel·la de José Saramago, L’home duplicat. Ho diré sense embuts, Enemy m’ha semblat una meravella. Et manté atrapat des del primer minut i no et deixa anar fins el 90. I quan acaba dius: “Ja està? Si […]
Capitán América: El Soldado de Invierno

Marvel es vesteix de James Bond en la segona part de Capitán América: El primer Vengador. Per cert, gran homenatge en els crèdits finals a l’espia britànic. El Soldado de Invierno és una història d’espies i corrupció amb superherois. Aquesta segona part és radicalment diferent a la primera en tot. Com a espectador em vaig […]
El Gran Hotel Budapest

Wes Anderson era un director que detestava. Mai me n’he amagat. Pretensiós, pendent i sobrevalorat, no era del meu gust. Les seves suposades comèdies, no només no em feien gràcia, si no que eren una llauna sense precedents. Estic parlant de Los Tenebbaums, Life Aquatic i Viaje a Darjeeling. De cop i volta, i sense […]