Enemic perfecte

Enmig del desert cinematogràfic que vam viure ahir, de cop i volta va sorgir una pel·lícula boníssima. Es tracta d’Enemy, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, director d’Incendies i de la recent estrenada, Prisioneros. Enemy està basada en la novel·la de José Saramago, L’home duplicat. Ho diré sense embuts, Enemy m’ha semblat una meravella. Et manté atrapat des del primer minut i no et deixa anar fins el 90. I quan acaba dius: “Ja està? Si només ha passat una hora.” Però, no. Enemy és d’aquelles pel·lícules amb múltiples lectures que genera converses sobre el que has vist i com es pot interpretar o les diferents teories del que li està passant als personatges interpretats per Jake Gyllenhaal. I sap greu no poder explicar res perquè encara no l’ha vist gaire ningú. Tot comença quan un professor d’història una dia, veient una pel·lícula, descobreix un actor clavat a ell. De seguida es posarà a buscar-lo per internet per confirmar la seva sospita i voldrà contactar-hi. I ja està, de debò, quan menys sabeu de la peli millor. No pertany a la secció oficial, però és clara favorita a endur-se el premi del públic. Enemy és una peli que necessita un segon visionat, un cop, menys o menys pots saber per on van els trets, i per confirmar les diferents pistes i elements simbòlics que hi apareixen de bon començament i que no els hi fet massa cas, fins el final, és clar. I no us penseu que res és gratuït a la pel·lícula, tot hi és per alguna cosa. I així, sense voler-ho, acabes tenim un debat filosòfic i humà amb el company o amb tu mateix. Grandiosa pel·lícula.

Però per arribar a Enemy, ens varem haver d’empassar l’enèsima porqueria del dia. És Hooked Up, la peli que han promocionat aquests dies per aquí perquè ha estat rodada en un Iphone. I és que no es pot promocionar per res més perquè és una vergonya que aquest producte estigui en la secció oficial, quan lo més normal és que estigués en el Brigadoon o en una sessió de les cinc de la matinada com a molt estirar. Hooked Up és un altre found footage sobre uns americans que, a la recerca de festa a Barcelona, acaben tancats en una casa antiga per ésser assassinats. El tema està que el guió, si és que n’hi ha, és pèssim, els personatges insuportables i les situacions que han de fer por, fan riure. Em sap greu pels qui l’han fet amb tota la bona intenció, però la peli és molt dolenta i exposar-la a l’Auditori ha estat un suïcidi. Molt adient, tot i així, a la pròpia pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp
Share on email
Email

Últimes ressenyes

The Night House

David Bruckner, és un director sempre vinculat al terror. Després de fer episodis per V/H/S i Southbound, va demostrar que en solitari podia fer coses

Eternals

L’arrencada de la fase 4 de Marvel Studios està essent curiosa. Està plena de sèries i pel·lícules de personatges que si l’any 2008 ens haguessin

Antlers: Criatura oscura

Nick Antosca (Channel Zero, Chucky) ha escrit el guió d’aquesta pel·lícula, basada en un relat curt escrit per ell mateix, The Quiet Boy. Alguns dels

Tres

Juanjo Giménez, responsable de Timecode, curt que va estar nominat a l’Òscar, debuta en el llarg amb Tres, que protagonitzen Marta Nieto i Miki Esparbé.