Enemic perfecte

Enmig del desert cinematogràfic que vam viure ahir, de cop i volta va sorgir una pel·lícula boníssima. Es tracta d’Enemy, dirigida pel canadenc Denis Villeneuve, director d’Incendies i de la recent estrenada, Prisioneros. Enemy està basada en la novel·la de José Saramago, L’home duplicat. Ho diré sense embuts, Enemy m’ha semblat una meravella. Et manté atrapat des del primer minut i no et deixa anar fins el 90. I quan acaba dius: “Ja està? Si només ha passat una hora.” Però, no. Enemy és d’aquelles pel·lícules amb múltiples lectures que genera converses sobre el que has vist i com es pot interpretar o les diferents teories del que li està passant als personatges interpretats per Jake Gyllenhaal. I sap greu no poder explicar res perquè encara no l’ha vist gaire ningú. Tot comença quan un professor d’història una dia, veient una pel·lícula, descobreix un actor clavat a ell. De seguida es posarà a buscar-lo per internet per confirmar la seva sospita i voldrà contactar-hi. I ja està, de debò, quan menys sabeu de la peli millor. No pertany a la secció oficial, però és clara favorita a endur-se el premi del públic. Enemy és una peli que necessita un segon visionat, un cop, menys o menys pots saber per on van els trets, i per confirmar les diferents pistes i elements simbòlics que hi apareixen de bon començament i que no els hi fet massa cas, fins el final, és clar. I no us penseu que res és gratuït a la pel·lícula, tot hi és per alguna cosa. I així, sense voler-ho, acabes tenim un debat filosòfic i humà amb el company o amb tu mateix. Grandiosa pel·lícula.

Però per arribar a Enemy, ens varem haver d’empassar l’enèsima porqueria del dia. És Hooked Up, la peli que han promocionat aquests dies per aquí perquè ha estat rodada en un Iphone. I és que no es pot promocionar per res més perquè és una vergonya que aquest producte estigui en la secció oficial, quan lo més normal és que estigués en el Brigadoon o en una sessió de les cinc de la matinada com a molt estirar. Hooked Up és un altre found footage sobre uns americans que, a la recerca de festa a Barcelona, acaben tancats en una casa antiga per ésser assassinats. El tema està que el guió, si és que n’hi ha, és pèssim, els personatges insuportables i les situacions que han de fer por, fan riure. Em sap greu pels qui l’han fet amb tota la bona intenció, però la peli és molt dolenta i exposar-la a l’Auditori ha estat un suïcidi. Molt adient, tot i així, a la pròpia pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

Totally Killer

Totally Killer va ser l’aposta de Prime, a través de Blumhouse Television, per la temporada de Halloween d’aquest any. Un encert si aposteu per ella.

Insidious: The Red Door

Cinquena entrega de la saga Insidious. Tot i que no han dit que sigui la darrera, tanca una vegada més la història de la família

El exorcista: Creyente

Sisena entrega de la saga El exorcista, que continua el clàssic de William Friedkin del 1973. El cas és cap de les seqüeles i preqüeles

Cobweb

Samuel Bodin fa el salt de França a Hollywood a Cobweb, una pel·lícula de terror de baix pressupost, que li pesen els tòpics del gènere,

No One Will Save You

El terror té molts subgèneres. Quan en barreges varis sempre és arriscat i puges l’aposta. No One Will Save You ho porta perfectament bé, mesclant