Sense presses, així s’ha gestat la segona part de Buscant en Nemo que ens arriba 13 anys després. Com a director repeteix Andrew Stanton (Bichos, WALL-E i John Carter) que en aquesta ocasió ha comptat amb l’ajuda d’Angus MacLane.
A la pel·lícula tant sols ha passat un any des de que la Dory i en Marlin creuessin l’oceà per rescatar en Nemo. Un dia, una gegantina migració de rajades els passa per damunt. Aquesta imatge desperta algun record en Dory i de cop i volta, decideix buscar la seva família. Dory convenç a Marlin i Nemo perquè l’acompanyin en aquest viatge a través de l’oceà a la recerca dels seus pares.
Buscant la Dory és una seqüela de Pixar que funciona. L’objectiu no era com la segona de Cars, que tant sols es va fer per perpetuar el merchandising que més rendibilitat econòmica dóna a la companyia. En aquest cas hi ha una bona història per explicar que la justifica i uns personatges amb qui venia de gust retrobar-se. Buscant la Dory amplia l’univers de Nemo i introdueix un nou personatge que ha estat una de les millors troballes de la pel·lícula, parlo del pop Hank. Un autèntic expert en tècniques de camuflatge, força rondinaire, que malgrat els seus propis interessos donarà un cop de mà a la Dory. I és que Dory és la gran protagonista d’aquesta pel·lícula, mentre que Marlin i Nemo actuen com a secundaris.
La pel·lícula no perd en cap moment el sentit de l’aventura quan els tres protagonistes es llancen a l’oceà i acaben dividits. Reunir-los ens portarà per indrets nous, divertits i emocionants en l’Institut de Biologia Marina de Califòrnia. Alguns dels millors moments és veure a través del punt de vista dels peixos el que els humans percebem quan visitem un aquari. Em quedo sobretot en l’escena de l’espai on els nens poden tocar els peixos. Brillant!
Visualment, com totes les de Pixar, és espectacular. L’aspecte dels personatges es manté fidel al que ja coneixem, però l’avanç tecnològic es nota, sobretot en les escenes en el fons marí, que és quan som conscients que el nivell de detall és més acurat.
Probablement Buscant la Dory no sigui l’obra mestra de les que de tant en tant ens omplim la boca de Pixar, però és cert que és una mostra excel·lent de tot allò que saben fer. Buscant la Dory serà una de les millors pel·lícules que veurem aquest estiu perquè, encara que no sigui perfecta, ho té tot i molt bé. Rialles, plors i aventura a parts iguals en les noves aventures d’en Nemo, la Dory i en Marlin. No deixis de pescar-la!
