Un western d’autor. Això és Bone Tomahawk, una pel·lícula dirigida per S. Craig Zahler que no li ha volgut produir cap estudi de Hollywood. El director no ha volgut que es canviés cap línia del guió i això es nota. El resultat, una meravella i al mateix temps una autèntica raresa Una de les millors pel·lícules vistes al SITGES 2015 que vaig tenir el plaer de veure en una sessió de matinada que em va tenir enganxat i amb els ulls oberts fins a les 4.

Bone Tomahawk mai no es podria haver fet sota el paràmetres de Hollywood. És un western atípic amb un magnífic planter d’actors format per Kurt Russell, Patrick Wilson, Matthew Fox i Richard Jenkins que aniran al rescat de la dona d’un d’ells i de l’ajudant del xèrif, que han estat segrestats per una tribu caníbal. Aquí els indis són substituïts per quelcom més salvatge. La major part de la pel·lícula és una road movie a cavall en la qual els protagonistes es coneixeran a sí mateixos. S’ho agafa amb calma i es concentra en el viatge i les relacions dels protagonistes per un final en el qual el terror i el gore es converteixen en protagonistes absoluts de la història. I és que en el darrer tram arriba la festa amb una de les escenes més salvatges d’enguany, la qual encara no m’he pogut treure del cap.

Des de la seva estrena a Sitges, el boca orella a funcionat tant que si no arriba a ser perquè la gent n’ha parlat tant bé, no s’hagués estrenat, ni que sigui de manera limitada, ja que el mes vinent arribarà en Blu-ray. La filosofia de la pel·lícula recorda a Centauros del desierto ja que Bone Tomahawk també és un western de rescat. Un dels aspectes més destacables de la pel·lícula, és com aquesta construeix els personatges a base de diàlegs, i aquest llarg viatge que emprenen amb el cor i gens de cap. És per aquest motiu, quan arribem a la part final, quan sí que ens importa el que els passi perquè ens els hem arribat a apreciar.