The Congress és la nova pel·lícula d’Avi Folman, director de Vals con Bashir. Folman no ha decebut i ens ha ofert una pel·lícula molt interessant, que no rodona. Cal dir que el principi és boníssim. L’actriu Robin Wright, que s’interpreta a sí mateixa, li ofereixen

Locke és una pel·lícula amb el mateix plantejament i estructura de Buried o Última llamada, és a dir, un sol actor en un espai reduït, en aquest cas un cotxe. La diferència d’aquesta amb les altres és que la tensió que es produeix no ve

Luc Besson feia temps que no es posava darrera la càmera. L’any passat, després de produir un munt pel·lícules d’acció dignes d’un director en franca decadència, va tornar a la direcció amb The Family, un gènere que no li era proper, cosa que es notava.

Khumba és una pel·lícula d’animació que ens arriba de Sud-Àfrica que ho fa amb una clara intenció: treure els quartos dels pares que estan avorrits de tenir els nens tants de dies a casa aquestes vacances. A vegades la cosa funciona i cola, però Khumba

Tercera entrega de la saga que va iniciar farà quatre anys Sylvester Stallone. Sense cap mena de dubte aquesta és la pitjor de la sèrie amb diferència. A veure, tots som conscients que aquesta saga és un plaer culpable com una catedral, però en aquesta

Vagi per endavant que malgrat no hi ha grans spoilers en aquesta crítica, sí que n’hi ha de menors, però és que si no és impossible escriure res, així que esteu avisats. Si aquesta secció de crítiques tingués un subtítol seria “El triomf de les minories”. Guardianes de

Segona pel·lícula de bon rotllo d’aquest estiu després de Begin Again, malgrat que Chef està un graó per sota de la pel·lícula de John Carney. E nostre protagonista, el chef, emprèn un viatge que li suposa un retorn als orígens després d’una mala crítica culinària.

Farà quatre anys DreamWorks estrenava Com ensinistrar un drac, dirigida per Dean DeBlois i Chris Sanders, co-directors de Lilo & Stitch, la millor pel·lícula Disney de la passada dècada. El seu objectiu era donar un nou rumb a les produccions animades de DreamWorks, molt pobres

John Carney ja va demostrar al 2006 amb Once una facilitat inherent per saber trobar la combinació ideal entre música i comèdia romàntica. Ararepeteix la jugada als Estats Units amb Begin Again. La podem definir com una comèdia romàntica? No, però és el gènere que

Pel·lícula de caire social de cinema indie americà. Las vidas de Grace és molt de les dues coses. És a dir, que si no us interessa gens el cinema social i tampoc us agrada la manera de fotografiar i narrar del cine indie, Las vidas

Disney continua expandint l’univers de Cars amb una segona pel·lícula d’Avions que millora la primera. Avions va ser pensada per ser distribuïda exclusivament pel mercat domèstic. Realitzada per Disney, no per Pixar, com sí ho és Cars, els directius de la companyia del ratolí van

Enèsim  found footage que és més de lo mateix i de lo de sempre, on la originalitat brilla per la seva absència. En favor del projecte direm que és una pel·lícula amateur que ha aconseguit arribar en sales comercials, i que sap compensar i dissimular