Adaptació de la novel·la de Seth Grahame-Smith que parteix de la novel·la de Jane Austen i li afegeix un element fantàstic, concretament zombis. El director és Burr Stevens, un desconegut poc experimentat i amb poca personalitat que no ha tret el rendiment adequat a aquest

Cinc anys després de l’estrena de la segona part ens arriba la tercera, que ha estat coproduïda pel govern xinès. La pel·lícula ha estat dirigida per Jennifer Yuh Nelson, qui ja va dirigir la segona, i el debutant Alessandro Carloni. L’argument ens explica com Po

La fórmula d’univers compartit de Marvel Studios i l’èxit aclaparador de Los Vengadores, ha fet que la seva rival, DC Entertainment hagi tirat la casa per la finestra, però començant per la teulada. M’explico, DC ha fet un film en el qual ens presenten els

Cloverfield o Monstruoso, com algun il·luminat se li va ocórrer traduir aquí, ha acabat amb el temps convertint-se en una mena de pel·lícula de culte. Dirigida per Matt Reeves i produïda per J.J. Abrams, era un found footage ben fet sobre un atac d’un monstre

Darrera producció de l’estudi Ghibli i una de les nominades als Oscar a la millor pel·lícula d’animació. El recuerdo de Marnie ens arriba en un moment de futur incert per a l’estudi després de la jubilació d’Hayao Miyazaki. Aquesta és la primera i última pel·lícula

Thriller estrenat a SITGES 2015 el qual, sota una aparença inicial de telefilm, acaba deixant sensacions boníssimes. El regalo ens presenta a una parella, Simon i Robyn que s’acaben de mudar a un barri confortable després que ell hagi trobat una bona feina. Un dia,

Un western d’autor. Això és Bone Tomahawk, una pel·lícula dirigida per S. Craig Zahler que no li ha volgut produir cap estudi de Hollywood. El director no ha volgut que es canviés cap línia del guió i això es nota. El resultat, una meravella i

Brooklyn és una pel·lícula que ens parla sobre l’onada d’immigració irlandesa a la ciutat de Nova York a mitjans de segle XX, però ho fa des d’una perspectiva molt focalitzada en la protagonista, la jove Eilis. El resultat és una producció menys dramàtica del que

Permeteu-me que comenci amb una reflexió personal. Després de molts anys veient la cerimònia i retransmetent-la per la ràdio, aquest any vaig dir prou. Ja estava fart que em decebessin any rere any. L’any passat va ser la gota que va fer vessar el got.

Deadpool o Masacre, com se’l coneix aquí, va ser un personatge sorgit dels còmics d’X-Men en plena efervescència dels 90, quan els referents del còmic americà eren gent com Todd McFarlane, Jim Lee o Rob Liefeld. Va ser precisament Liefed qui el va crear en

El guionista Charlie Kaufman, emprèn la seva segona pel·lícula com a director, després de la decebedora Synedoche, New York. Sense abandonar l’estil metarreferencial, adapta una obra teatral que va escriure farà 10 anys, que ha adaptat per donar-li un format de llargmetratge. La pel·lícula està

No podem negar que Disney ha reviscolat en els darrers anys gràcies a produccions com Frozen o Big Hero 6. Abans de l’estrena de Vaiana aquest any, que té la clara intenció de repetir l’èxit de Frozen perquè estarà protagonitzada per la primera princesa Disney