Adaptació cinematogràfica del popular joc de la companyia finlandesa Rovio, per mòbils i tauletes. La companyia s’ha associat amb Sony Pictures Imageworks per finançar aquest projecte. El protagonista és Red, un ocell amb mala baba que va a un curs de gestió de la ira.

Ben Wheatley és un realitzador que ens va sorprendre a tots amb Turistas i tothom restava molt expectant del seu nou projecte, High-rise que adapta una novel·la de J.G. Ballard. El resultat, un batibull d’idees mal executades, incomprensible i estúpid que també va passar per

Pel·lícula que va inaugurar el darrer Festival de Sitges i que venia amb molt hype després de l’èxit a Sundance i el seu pas per altres festivals de gènere. La bruja, a més d’obrir el Festival, també va inaugurar la temporada de migdiades en el

Orgasmàtica. Aquesta és la paraula que millor defineix l’experiència de veure Capitán América: Civil War en el cinema. El resultat és conseqüència de fer la feina ben feta, no només en aquesta pel·lícula, també en el treball constant i el picar pedra durant vuit anys

Farà tres anys Mamoru Hosoda estrenava Wolf children, un extraordinari anime que va ser el seu èxit més gran després d’haver estrenat al 2006, La niña que saltaba a través del tiempo i al 2009, Summer wars. El niño y la bestia suposa la confirmació

Enèsima versió cinematogràfica de la novel·la de Mary Shelley, gens original i en la qual els tòpics i referents coneguts desfilen sense vergonya. Però Victor Frankenstein es creu molt original quan converteix en protagonista principal a l’etern secundari, Igor. La pel·lícula està molt necessitada de

D’un temps ençà, Disney adapta els seus clàssics animats en imatge real. El resultat és un conjunt de pel·lícules sense cap interès artístic. Un seguit de productes que en taquilla funcionen molt bé, però que en conjunt els manca ànima, malgrat directors com Tim Burton

Quatre anys després de l’estrena de Blancanieves y la leyenda del cazador arriba la segona part que és al mateix temps una preqüela i una seqüela. Repeteixen Chris Hemsworth i Charlize Theron i s’hi afegeixen Emily Blunt i Jessica Chastain. No repeteixen ni el director,

La invitación és d’aquelles pel·lícules fetes per ser estrenades a Sitges i per aquest motiu, enguany es va emportar el guardó a la millor pel·lícula. Amb un plantejament similar a Coherence, crea el mateix efecte a l’espectador, durant la projecció i també en els debats

Tina Fey i Amy Poehler, inseparable parella còmica del Saturday Night Live, protagonitzen aquesta comèdia dirigida per Jason Moore (Dando la nota). Les protagonistes són dues germanes, Kate, infantil i farrera, i Maura, hiperresponsable i divorciada. Quan descobreixin que els seus pares vendran la casa

Eli Roth per fi pot estrenar aquesta pel·lícula que vam poder veure a SITGES farà tres anys. El infierno verde és una pel·lícula molt en la línia del seu director, especialista en cinema de terror de baix pressupost. Protegit per Quentin Tarantino, va arribar al

Adaptació de la novel·la de Seth Grahame-Smith que parteix de la novel·la de Jane Austen i li afegeix un element fantàstic, concretament zombis. El director és Burr Stevens, un desconegut poc experimentat i amb poca personalitat que no ha tret el rendiment adequat a aquest