Train to Busan

El coreà Yeon Sang-ho és el director de Train to Busan, una de les millors pel·lícules de zombis dels darrers anys. Curiosament el cinema oriental, allunyat fins ara del mite del zombi, és el que està aportant coses noves i interessants en el gènere, tal com ja es va veure l’any passat amb I am a hero.

Train to Busan és cinema de zombis, més encarat a l’entreteniment que a la reflexió, malgrat que posa en relleu la naturalesa egoista de la humanitat. Els homes no tenen pietat en deixar morir a qui sigui per tal de no arriscar-se i mullar-se el cul.

La premissa argumental és simple, zombis atrapats en un tren i un grup de persones que intentaran sobreviure com poden. Amb alguna parada en una estació, que és una de les escenes més trepidants i impactants de tota la pel·lícula.

Impecable en molts sentits, sobretot en  la direcció de Sang-ho, no envà es va endur el premi a la millor realització a Sitges. A més construeix uns personatges tridimensionals que fa que ens importi molt el que els passi.
Train to Busan no escatima en salvatgisme i sang i fetge. És una delícia pels fans del cinema de zombis i absolutament divertida i entretinguda. L’única pega és que a vegades als coreans els agafa per la llagrimeta i els violins, com veiem al final d’aquesta pel·lícula, i perd part de la força contundent que havia mostrat fins al moment. Però vaja, pecata minuta amb l’autèntica muntanya russa sense concessions que se’ns ofereix.

Si creieu que en el gènere zombi ja està tot dit, Train to Busan ho desmenteix. I si en voleu més, teniu una preqüela animada que també ha dirigit Yeon Sang-ho anomenada Seoul Station. Un complement perfecte a Train to Busan.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Captain America: Brave New World

Quarta pel·lícula de Marvel Studios del Capità Amèrica, la primera sense Steve Rogers i amb Sam Wilson (The Falcon) assumint el llegat del Capi. El

Music by John Williams

Documental estrenat a Disney+, produït per Amblin i Lucasfilm, per homenatjar en vida el compositor de bandes sonores més important de la història del cinema:

Juror #2

A can Warner ja fa temps que no toquen ni quarts ni hores. La polèmica amb l’estrena de Juror #2 n’és una més per a

Emilia Pérez

Jacques Audiard, realitzador francès de títols com Un profeta, De óxido y hueso i The Sisters Brothers torna amb Emila Pérez, el projecte més gran