Queda alguna cosa nova a explicar en el gènere zombi? Aparentment semblaria que no, però Melanie. The girl with all the gifts dóna un gir al gènere, que es fa visible sobretot en el principi com al final de la pel·lícula. L’argument gira al voltant

M. Night Shyamalan va perdre el nord. Després de signar la que és fins el moment la seva millor pel·lícula, El protegido, va descendir progressivament la qualitat de les seves pel·lícules. Al mateix temps, el director s’autoproclamava amb mateix nivell que els Spielberg o Scorsese.

Lion adapta el llibre Un largo camino a casa de Saroo Brierley, basat en la vida del mateix autor. La pel·lícula, australiana, la dirigeix el debutant Garth Davis i està protagonitzada per Nicole Kidman, Dev Patel i Rooney Mara. Saroo és un nen de cinc

El realitzador nascut a Salem, Mike Flanagan va rodar aquesta pel·lícula abans de Ouija: El origen del mal, però per problemes de distribució als Estats Units ens ha arribat més tard. Flanagan és un dels millors realitzadors de cinema de gènere actual després de dirigir

Ang Lee, a qui no li veiem res des de La vida de Pi, ja fa quatre anys, dirigeix Billy Lynn’s Long Halftime Walk, una duríssima crítica contra la guerra i l’intervencionisme nord-americà en els conflictes d’Orient Mitjà. He de confessar que no esperava res

Jeff Nichols, responsable de pel·lícules boníssimes com Take shelter, Mud i de Midnight Special, aquesta última només estrenada a SITGES 2016, dirigeix aquesta història basada en fets reals sobre la parella interracial que va canviar la història dels Estats Units. Richard Loving i Mildred, Joel

Paul Schroeder, guionista de Taxi Driver, és el director d’aquesta pel·lícula. Ja us avanço que si el més destacable d’un autor és una pel·lícula que va escriure fa 40 anys i que des de llavor,s la seva carrera no ha parat de moure’s entre la

Theodore Melfi, realitzador de St. Vincent, aquella simpàtica pel·lícula en què Bill Murray feia de vell rondinaire, ara que hi penso no sé si això és una pista molt bona. En tot cas, Melfi adapta un llibre de Margot Lee Shetterly sobre la història de

Pel·lícula d’animació franco-belga que compta amb el japonès Studio Ghibli entre els seus productors. El director ha estat Michael Dudok de Wit, que va guanyar l’Oscar l’any 2000 amb el curt d’animació Father and Daughter. La tortuga roja està protagonitzada per un nàufrag que és

Poc temps després de la versió americana de Gareth Edwards, el popular monstre nipó torna, en una producció de Toho, al seu país d’origen en el que es podria considerar un reboot. La pel·lícula s’estructura ens dues parts que es van alterant entre sí. La

És qüestió de fe. Cintant al savi Sheldon, La La Land és un “Zas, en toda la boca” a qui pensi que a Hollywood només hi ha lloc per blockbusters multimilionaris amb grans efectes especials. També hi tenen cabuda les històries clàssiques que ens transmeten

Mateo Gil, antic guionista d’Amenábar, dirigeix aquesta pel·lícula interessant, però irregular, que es queda a mig camí i que destil·la una innecessàries ganes de transcendir. Tom Hughes interpreta Marc, un home que és ressuscitat després de passar els últims 70 anys congelat. A partir d’aquí