Blog
Blog de crítiques de pel·lícules, notícies i esdeveniments del programa.
Spider-Man: No Way Home (sense espòilers)
Spider-Man: No Way Home és el títol que tanca la primera etapa de la que esperem sigui una llarga carrera de pel·lícules de Spider-Man al Marvel Cinematic Universe. Després de dues cintes d’una escala menor, però molt apreciable, aquesta és la gran pel·lícula que es
Ghostbusters: Afterlife
Tercera entrega de la saga que reprèn els personatges i les seves històries, allà on es va quedar la segona part del 1989, però amb uns nous protagonistes que prenen el relleu. Cazafantasmas: Más allá m’ha encantat. He tornat a ser durant dues hores el
Last Night in Soho
Amb la trilogia del Cornetto, formada per Zombies Party (Shaun of the Dead), Arma fatal (Hot Fuzz) i Bienvenidos al fin del mundo (The World’s End), Edgar Wright es va convertir en un dels cineastes que millor combinaven la comèdia amb elements de gènere. L’adaptació
Hunter Hunter (Cazador contra cazador)
Producció canadenca protagonitzada per Camille Sullivan i en la qual també podem trobar noms que ens sonen i que feia un grapat d’anys que no veiem com l’ídol adolescent dels noranta, Devon Sawa que va protagonitzar Destino final i que també ha recuperat la sèrie
Werewolves within (Un hombre lobo entre nosotros)
Comèdia sobre homes llop que tot i que intenta ser una festa i fer-nos riure, no ho aconsegueix. La pel·lícula està produïda per Ubisoft i adapta un dels seus videojocs multijugador. Werewolves within és una mena de versió dels Deu negrets d’Agatha Christie i porta
Lamb
Pel·lícula de terror islandès amb tres intèrprets i un sol escenari. Dirigeix el debutant Valdimar Jóhannsson que es va endur el premi Citizen Kane a la direcció revelació, en el darrer Festival de Sitges. També va guanyar els premis a millor pel·lícula i millor interpretació
Bloodthristy
Les dones licantropes és d’aquells subgèneres que els queda molt terreny per recórrer. La pena és que aquesta pel·lícula no li sap treure gens de suc i se’n va per altres camins. Bloodthristy ens explica la història d’una cantant que després de triomfar amb un
The Deep House (La casa de las profundidades)
He de confessar que Bustillo i Maury, malgrat que els reconec la seva aportació en el cinema de terror francès, mai ha estat del meu gust. Ni la seva primera i més destacada obra Al interior, em va acabar de fer el pes. Després d’aquesta,
The Dry (Años de sequía)
Eric Bana protagonitza aquest drama sobre la investigació d’un crim, produït a Austràlia i dirigit per Robert Connolly. The Dry està basada en una novel·la de Jane Harper. La pel·lícula ens explica la història d’Aaron, un policia que torna al seu poble natal després que
Finch
Aquesta pandèmia ha estat dura per a Tom Hanks. Sigui com sigui, les seves tres darreres pel·lícules, totes elles molt bones, han acabat estrenant-se en plataformes quan estava previst que ho haguessin fet en cinema. Va passar, amb Greyhound que va acabar a Apple TV
Violation
La parella de directors canadencs Dusty Mancinelli i Madeleine Sims-Fewer, dirigeixen i escriuen aquesta pel·lícula, que també protagonitza Sims-Fewer que pertany a aquest subgènere del terror que és el Rape and Revenge. En destaquem un parell de títols com La última casa a la izquierda
The Last Duel (El último duelo)
Feia quatre anys que Ridley Scott no dirigia una pel·lícula, la darrera va ser el 2017 amb Alien Covenant. Aquest temps li ha anat que ni rodat perquè ens ha portat una molt bona pel·lícula. Scott és un director amb un talent espectacular que a
