Blackwood

Personalment tenia a Rodrigo Cortés per un director que no només prometia, sinó que estava aportant coses molt interessants en el gènere, des de casa nostra. Juntament amb Jaume Collet-Serra, podria dir que Cortés és un nom que m’interessa molt més enllà de Jaume Balagueró i J.A. Bayona. No entenc per què es parla tant dels darrers i tant poc dels primers. Sobretot de Collet-Serra, el més consolidat en la indústria americana.

Buried va ser una pel·lícula meravellosa, i en menor mesura, Luces rojas, també aportava coses interessants. Fins i tot Emergo, tot i no dirigir-la, sí que en va ser el seu guionista, editor i productor, oferia coses noves en un gènere tan trillat i explotat com el found footage en el terror. Per això, després de veure Blackwood no he entès res. Més que res perquè és una de les pitjors pel·lícules que he vist aquest any, i no em quadra en res amb el talent de Cortés i la seva bona feina.

Podem justificar que es tracta d’una mena d’encàrrec de la productora de La saga Crepúsculo, ja d’entrada no pinta bé, que adapta una novel·la gòtica protagonitzada per una adolescent problemàtica que és internada en una escola per a joves amb talents singulars que, suposadament, desconeixien fins aleshores. He de dir que la premissa em sembla molt interessant, la qual no puc dir-la perquè es rebel·la en el tram final, però la seva explotació i posada en pantalla és pèssima. Segurament per culpa d’uns guionistes terriblement dolents.

Si la primera hora es fa llarga i eterna perquè no passa res i es passa l’estona repetint fins a la sacietat conceptes explotadíssims i de manual, el terç final és una traca de l’absurd. A aquest sense sentit de personatges i situacions que apareixen del no-res i sense explicació, s’afegeix un muntatge caòtic i uns efectes especials de pena.

Ni la presència d’una esforçada AnnaSophia Robb i d’una Uma Thurman disposada a fer el que sigui per cobrar alguna cosa, salven aquest despropòsit majúscul que és Blackwood.

Només puc desitjar que Cortés torni a projectes més personals i s’allunyi de propostes tan espantoses com Blackwood, en les quals no trobem cap element que ens faci pensar que ell ha estat darrera la càmera.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El