Blackwood

Personalment tenia a Rodrigo Cortés per un director que no només prometia, sinó que estava aportant coses molt interessants en el gènere, des de casa nostra. Juntament amb Jaume Collet-Serra, podria dir que Cortés és un nom que m’interessa molt més enllà de Jaume Balagueró i J.A. Bayona. No entenc per què es parla tant dels darrers i tant poc dels primers. Sobretot de Collet-Serra, el més consolidat en la indústria americana.

Buried va ser una pel·lícula meravellosa, i en menor mesura, Luces rojas, també aportava coses interessants. Fins i tot Emergo, tot i no dirigir-la, sí que en va ser el seu guionista, editor i productor, oferia coses noves en un gènere tan trillat i explotat com el found footage en el terror. Per això, després de veure Blackwood no he entès res. Més que res perquè és una de les pitjors pel·lícules que he vist aquest any, i no em quadra en res amb el talent de Cortés i la seva bona feina.

Podem justificar que es tracta d’una mena d’encàrrec de la productora de La saga Crepúsculo, ja d’entrada no pinta bé, que adapta una novel·la gòtica protagonitzada per una adolescent problemàtica que és internada en una escola per a joves amb talents singulars que, suposadament, desconeixien fins aleshores. He de dir que la premissa em sembla molt interessant, la qual no puc dir-la perquè es rebel·la en el tram final, però la seva explotació i posada en pantalla és pèssima. Segurament per culpa d’uns guionistes terriblement dolents.

Si la primera hora es fa llarga i eterna perquè no passa res i es passa l’estona repetint fins a la sacietat conceptes explotadíssims i de manual, el terç final és una traca de l’absurd. A aquest sense sentit de personatges i situacions que apareixen del no-res i sense explicació, s’afegeix un muntatge caòtic i uns efectes especials de pena.

Ni la presència d’una esforçada AnnaSophia Robb i d’una Uma Thurman disposada a fer el que sigui per cobrar alguna cosa, salven aquest despropòsit majúscul que és Blackwood.

Només puc desitjar que Cortés torni a projectes més personals i s’allunyi de propostes tan espantoses com Blackwood, en les quals no trobem cap element que ens faci pensar que ell ha estat darrera la càmera.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs

Transformers One

En esgotar-se la fórmula de les pel·lícules d’acció real de Transformers després de cinc entregues dirigides per Michael Bay, un spin-off de Bumblebee que aportava

Venom: The Last Dance

El Sonyverse de Spider-Man ha mort, i no pas perquè aquesta tercera entrega de Venom hagi fracassat, tot i que cadascuna d’aquesta trilogia ha recaptat