Tim Burton dirigeix Big eyes, una pel·lícula biogràfica que s’allunya molt de l’estil del director. Els guionistes han estat Larry Karaszewski i Scott Alexander, que varen escriure Ed Wood al 1994, dirigida pel mateix Tim Burton. La parella de guionistes són fanàtics dels quadres de Margaret Keane, famosos als anys 60 pels dibuixos de nens d’ulls enormes i tristos. Tim Burton es va interessar pel projecte ja que és un col·leccionista del quadres de Keane.
La pel·lícula narra la història de Margaret Keane, autora dels quadres dels que hem parlat abans. El seu marit l’obligava a firmar-los tant sols amb el seu cognom de casada, i així ell es feia passar per l’autor enduent-se tots els mèrits. Un dels aspectes més xocants de la pel·lícula és veure com Margaret va acceptar aquest submissió, i en alguns moments humiliació, durant tant de temps. L’aspecte més destacable és la interpretació d’Amy Adams, que està genial com sempre, i de Christoph Waltz en la pell d’un personatge tant odiós que et venen ganes de perdre de vista l’actor durant una temporada.
Més enllà del relat, que està bé, no deixa de ser un biopic normal amb aires de telefilm. La direcció de Tim Burton tampoc es nota per enlloc. En ell requeia la tasca en que fos alguna cosa més que la història d’una dona maltractada psicològicament, però val a dir que la seva direcció és força plana. Només es nota en els colors vius de la fotografia, un dels elements que més m’ha agradat, que es percep la mateix pel·lícula com un quadre kitch. I també en les escasses escenes imaginaries on la protagonista veu a la gent que l’envolta amb el mateixos ulls grans que dibuixa.
La pel·lícula es deixa veure bé, i ens deixem emportant pels actors, però per un Tim Burton n’esperem més. Molt més. La pel·lícula és simplement correcte, però no genial com podia haver estat d’haver estat dirigida per un Burton més inspirat. Si els ulls són un reflex de l’ànima, havent vist la pel·lícula podem afirmar que li manca.
