Babadook

Babadook és el debut de l’australiana Jennifer Kent que sempre s’ha endut algun premi en els festivals de cinema fantàstic d’arreu del món, inclòs Sitges, on Babadook va rebre el premi especial del jurat i un  ex-aequo a la millor actriu per Essie Davis. La indústria de cinema australiana està produint en els darrers anys una quantitat de pel·lícules de cinema fantàstic molt destacables. Només cal mirar la programació de Sitges d’aquesta any amb títols com The Rover, These Final Hours, Predestination o la mateixa Babadook. Totes elles pel·lícules amb pressupostos molt modestos, però carregades, la majoria, de bones idees. L’aportació australiana al terror i fantàstic està essent molt positiva. Una mostra d’això és Babadook, una bona pel·lícula de terror, de la que probablement se n’hagi parlat massa i hagi guanyat massa premis, i corre el perill de no complir amb les expectatives. Personalment vaig tenir la sensació de que m’havia agradat, però que s’havia exagerat una mica. Igualment és una pel·lícula a tenir molt en compte perquè explora el terror a través la maternitat, una qüestió que el cinema sol tractar sota un fals idealisme.

La protagonista és Amelia, que encara viu desconcertada per la mort del seu marit en un accident de cotxe, mentre anaven de pressa cap a l’hospital on havia de parir. El seu fill, Samuel, té un comportament estrany i agressiu, i li costa molt disciplinar-lo. Per altra banda, Samuel és rebutjat pel seu entorn per motius de comportament. De sobte, apareix a casa un conte infantil anomenat Babadook. El nen creu que el monstre que el protagonitza viu al soterrani de la casa i planeja matar-los. Samuel començarà a fabricar armes per enfrontar-s’hi, mentre que la seva mare començarà a sentir-se aterrida i desesperada davant la incapacitat de controlar el seu fill.

Babadook és un reinterpretació del conte de l’home del sac que s’apareix a un nen durant la nit. Malgrat al principi sembla que només afecta al nen, acaba afectant també a la mare. Per cert, atenció a l’actriu protagonista, Essie Davis.

Babadook està rodada com les pel·lícules de terror clàssiques, i així ho percep l’espectador a través dels decorats, la il·luminació i el treball de càmera. Un estil que recorda a La mujer de negro protagonitzada per Daniel Radcliffe. Babadook combina molt bé diferents registres del gènere com les pel·lícules de fantasmes i el terror psicològic.

El seu punt més feble i que juga a la seva contra, és que  no fa por, però l’atmosfera que crea, un malt rotllo que es respira tota l’estona és tant bona, que li arribes a perdonar els seus defectes.

Us recomano la versió original, si pot ser, perquè gaudiu del l’efecte sonor quan apareix el monstre. Esgarrifós!

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email

Últimes ressenyes

The Menu

Mark Mylod dirigeix aquesta comèdia negra satírica sobre l’alta cuina que més que pel director, crida l’atenció pels productors, l’humorista Will Ferrel i el director

Violent Night

Després de l’esbojarrada i divertidíssima El viatge (The Trip), el noruec Tommy Wirkola va rebre el guió de Violent Night de la productora 87North i

Christmas Bloody Christmas

Aprofito que s’han acabat les festes per escriure sobre Christmas Bloody Christmas, que vam poder veure al darrer Festival de Sitges i que acaba d’estrenar-se

Mr. Harrigan’s Phone

Mr. Harrigan’s Phone es basa en el primer relat que Stephen King va publicar en la novel·la La sangre manda de 2020. Ens narra la

Crimes of the future

Nova pel·lícula del director de cinema fantàstic canadenc, David Cronenberg. Cronenberg torna a una de les seves obsessions principals, la carn i la tecnologia. El