Somos lo que somos

El dia 1 de gener Jim Mickle estrenava Frío en julio, però tot just la setmana passava ens arribava aquesta pel·lícula que va rodar un any abans que la protagonitzada per Michael C. Hall. Somos lo que somos és el remake d’una pel·lícula mexicana, Somos lo que hay. La pel·lícula original no era massa bona, malgrat que es va passejar per tots els festivals de cinema fantàstic, així que el remake no li ha costat massa millorar-la, però es queda molt lluny dels resultats obtinguts per Mickle a Stake Land o Frío en julio. Els principals canvis han estat la localització, ja que el remake transcorre en un petit poble de les muntanyes de Catskill, en un poble que podríem catalogar com el típic de l’Amèrica profunda. Això li ha permès a Mickle reflexionar sobre el fanatisme i el puritanisme religiós americà, que no existia en la mexicana.

La història comença quan la crescuda del riu provoca la mort de la mare de la família Parker, formada pel patriarca, Frank, les seves dues filles, Iris i Rose, i al petit de la família. La desaparició d’una jove i la troballa d’ossos humans en el riu farà que les mirades vagin a parar a Frank, tant estimat per la comunitat com sospitós a ulls dels forense local.

Somos lo que somos aborda el tema del canibalisme i ho fa a través del terror, però s’allunya molt del que estem acostumats. El patriarca de la  família, incapaç de poder mantenir la seva família, assassina i cuina els cadàvers per alimentar la seva família. La pel·lícula és extremadament lenta, a vegades fins a extrems exasperants, però per la visió que té de la família, podria funciona com la cara B de La matanza de Texas.

Somos lo que somos s’allarga massa perquè la història no dóna per mes i s’estira fins una lentitud extrema. Quan es comença a animar és al arribar al tram final, però llavors ja ha perdut a part del públic que l’estava veient. Aquest remake no serveix per res, perquè repeteix els mateixos errors de l’original. Això sí, la darrera escena és una autèntica festa. Entre els actors protagonistes destaquem a Michael Parks, protagonista de Red State i Tusk, les dues darreres pel·lícules de Kevin Smith.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Five Nights at Freddy’s

Adaptació en imatge real de la famosa franquícia de videojocs creada per Scott Cawthon. El projecte portava en desenvolupament des del 2015. Finalment, arriba a

Killers of the Flower Moon

La darrera pel·lícula de Martin Scorsese és una adaptació del llibre de David Grann de 2017, en què narrava els fets reals que es van

La mesita del comedor

Pel·lícula que se n’ha parlat molt en els festivals de terror en què ha passat. Tot i que no és estrictament una pel·lícula de terror,

The Killer

David Fincher torna al terreny que millor es desenvolupa amb The Killer. Retratar històries d’assassins sempre li ha anat molt bé. Només cal donar un

The Marvels

The Marvels es convertirà en la pel·lícula amb menys recaptació de la llarga saga de pel·lícules que han construït. Els mals resultats en taquilla no