Somos lo que somos

El dia 1 de gener Jim Mickle estrenava Frío en julio, però tot just la setmana passava ens arribava aquesta pel·lícula que va rodar un any abans que la protagonitzada per Michael C. Hall. Somos lo que somos és el remake d’una pel·lícula mexicana, Somos lo que hay. La pel·lícula original no era massa bona, malgrat que es va passejar per tots els festivals de cinema fantàstic, així que el remake no li ha costat massa millorar-la, però es queda molt lluny dels resultats obtinguts per Mickle a Stake Land o Frío en julio. Els principals canvis han estat la localització, ja que el remake transcorre en un petit poble de les muntanyes de Catskill, en un poble que podríem catalogar com el típic de l’Amèrica profunda. Això li ha permès a Mickle reflexionar sobre el fanatisme i el puritanisme religiós americà, que no existia en la mexicana.

La història comença quan la crescuda del riu provoca la mort de la mare de la família Parker, formada pel patriarca, Frank, les seves dues filles, Iris i Rose, i al petit de la família. La desaparició d’una jove i la troballa d’ossos humans en el riu farà que les mirades vagin a parar a Frank, tant estimat per la comunitat com sospitós a ulls dels forense local.

Somos lo que somos aborda el tema del canibalisme i ho fa a través del terror, però s’allunya molt del que estem acostumats. El patriarca de la  família, incapaç de poder mantenir la seva família, assassina i cuina els cadàvers per alimentar la seva família. La pel·lícula és extremadament lenta, a vegades fins a extrems exasperants, però per la visió que té de la família, podria funciona com la cara B de La matanza de Texas.

Somos lo que somos s’allarga massa perquè la història no dóna per mes i s’estira fins una lentitud extrema. Quan es comença a animar és al arribar al tram final, però llavors ja ha perdut a part del públic que l’estava veient. Aquest remake no serveix per res, perquè repeteix els mateixos errors de l’original. Això sí, la darrera escena és una autèntica festa. Entre els actors protagonistes destaquem a Michael Parks, protagonista de Red State i Tusk, les dues darreres pel·lícules de Kevin Smith.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The First Omen

Sorprenent debut en el cinema d’Arkasha Stevenson, en la que és una seqüela d’un clàssic del cinema de terror, La profecia, de 1976, que va

Ferrari

Michael Mann és un director que sempre ha dirigit títols amb un ritme frenètic i que té molta mà per les escenes d’acció. Títols com

Civil War

Alex Garland abandona la ciència-ficció per oferir-nos una distopia molt a prop de la nostra realitat. Per aquest motiu ens trobem davant la pel·lícula més

How to Have Sex

Molly Manning Walker és una directora de fotografia que debuta en la direcció amb How to Have Sex, un drama britànic adolescent, que es va