Aquellos que desean mi muerte

Taylor Sheridan, responsable del guió de Comanchería i de dirigir Wind River, ha dirigit aquesta pel·lícula. El llistó estava alt perquè aquestes són unes molt bones pel·lícules. Malauradament, Aquellos que desean mi muerte no compleix. Tot i que és entretinguda, fallen massa coses. És un clar exemple d’un càsting format per estrelles que tapen un forat enorme de guió i direcció.

Com ja he dit, el càsting és molt destacable, Angelina Jolie, que trobàvem a faltar que tornés al cinema d’acció, Jon Bernthal, Aidan Gillen, Nicholas Hoult, Jake Webber i el jove Finn Little, a qui li auguro un bon futur com estrella infantil.

La història gira al voltant d’un funcionari de l’estat de Florida que és perseguit per uns assassins a sou que el volen matar. Aquest decideix amagar-se i escapa acompanyat del seu fill. El funcionari demana ajuda a un amic policia que viu a Montana (tot i que la pel·lícula s’ha rodat a Nou Mèxic). Allí seran perseguits per aquests assassins. El nen comptarà amb l’ajuda d’una agent forestal experta en recats, que veurà com aquesta situació l’obligarà a afrontar fantasmes del passat.

Ja he dit abans que la pel·lícula és entretinguda perquè no paren de passar coses, sap mantenir el ritme, però de seguida veus que els diferents elements que Sheridan hi ha volgut incloure no encaixen. En general, els lliga malament o simplement no dona cap explicació del què està passant. Mai explica exactament perquè els assassins volen matar al pare. A més la pel·lícula té un muntatge amb salts molt estranys. L’aparició del cap del funcionari (una intervenció rara de Tyler Perry) és completament sobrera perquè no aporta cap informació i fa empitjorar la funció de la parella d’assassins. A la trama li falta profunditat i el trauma del personatge de Jolie resulta molt superficial.

La representació del foc com una entitat que no es pot aturar, sí que és una cosa que ha sabut transmetre la pel·lícula. Els plànols de l’incendi són els més potents.

Fins ara, Sheridan s’havia mogut en pressupostos més modestos. Sembla que alguna cosa no ha funcionat quan ha pogut fer una producció cara com aquesta per Warner. El guió és moltes vegades incoherent i sort tenim de la magnífica relació entre els personatges de Jolie i Little, que tenen química i els seus diàlegs escapen del tòpic. La pel·lícula es molesta a presentar un context que no desenvolupa i es queda a mitges. De Jon Bernthal, estàs esperant que es transformi en una mena de Punisher, amb això també decep.

El millor d’Aquellos que desean mi muerte són els paisatges, els plànols aeris, el foc i la parella formada per Angelina Jolie i Finn Little. Ja sabíem que a Sheridan se li donen molt bé els entorns naturals, malauradament això és l’únic que se li ha donat bé en aquesta pel·lícula.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs