Radio Silence, com es coneix la parella de directors Matt Betinelli-Olpin i Tyler Gillet, dirigeixen una nova pel·lícula de terror, després d’allunyar-se de la saga Scream, però acompanyats de l’actiu principal de les darreres entregues de Ghostface, Melissa Barrera. En aquesta ocasió ens proposen una pel·lícula de terror molt sanguinolenta que té molts punts en comú amb una altra de les seves obres, Ready or Not (Nit de noces).
Tot i que la pel·lícula oculta el secret en els primers minuts, no explicaré res que no mostri el cartell o el tràiler de la pel·lícula. A diferència de Ready or Not, el màrqueting no amaga el gir de guió. La cosa comença amb el segrest d’una nena, filla d’un milionari. L’objectiu és mantenir-la tancada 24 hores fins a cobrar el rescat. La cosa és que la situació aviat farà pensar als segrestadors si és la nena la que està segrestada o els segrestats han estat ells.
Abigail és una pel·lícula divertida que esdevé una festa de sang majúscula. La pega que té és que és poc original i aquesta premissa l’hem vista altres vegades. Malgrat que li hem trobat a faltar originalitat a la proposta, el que comença com un thriller seriós, passa a ser un film de terror i al final es converteix en una comèdia negra que evoluciona en el bany de sang més gran que de moment hem vist aquest any. Pel que fa a la poca originalitat, és que és molt fàcil endevinar què passa a continuació i fins i tot qui mor i qui queda viu al final.
El repartiment està encapçalat per Melissa Barrera, tal com esmentàvem abans, Dan Stevens, Kevin Durand i Giancarlo Esposito. Però qui ens ha sorprès i molt és la petita ballarina sanguinolenta que interpreta Alisah Weir.
Abigail està produïda per Universal, que després de diversos intents fracassats de reviure l’univers de monstres clàssics de terror, ha optat per fer una adaptació moderna d’aquests monstres, sense intenció de crear cap univers compartit perquè cada pel·lícula es mantingui per ella mateixa. Ja hem vist L’home invisible de 2020 i Reinfield de 2023. Abigail pren com a referència el clàssic de 1936, que ni diré per evitar espòilers. La idea d’Universal és fer pel·lícules de terror sense restriccions de pressupost, classificació i gènere. També volen que siguin nous talents que les abordin amb idees originals i atrevides.
És a partir del punt que la pel·lícula descobreix les seves cartes quan esdevé satírica i adopta el gènere de comèdia negra i mai abandona l’humor. De fet, la jove Abigail juga amb la resta de personatges com si fossin unes rates.
Abigail és una pel·lícula que es manifesta molt forta en mostrar escenes violentes, el gore i la comèdia negra, però que està escrita amb mandra, ja que el guió li falta originalitat i resulta extremadament previsible.
