El dilluns es va completar amb Kiss of the Dammed, pel·lícula de Xan Cassavetes, filla de John i germana de Nick. La pel·lícula és una aproximació romàntica al vampirisme. De fet, que els protagonistes siguin vampirs és part de l’escenari, però podrien no ser-ho i funcionaria igual. Tot comença en un videoclub, suposo que per buscar un referent actual a una cosa tan antiga com els vampirs. Allí, Paolo, un guionista de cinema, coneixerà a Djuna, una vampiressa. Ràpidament s’enamoren i ella el converteix immediatament. La pel·lícula enlloc de centrar-se en les sensacions d’ell com a nou vampir, ho fa en l’arribada de la germana de Djuna, una vampiressa que no portarà pocs problemes a la seva germana. La pel·lícula té un contingut eròtic i sexual molt potent, que sempre va bé a les nits del Festival. Kiss of Dammed juga amb vampirs que es mouen en un món glamurós, que ens mostra tot el que Crepúsculo ha negat al éssers de la nit. La fotografia és un dels elements més ben cuidats de la pel·lícula, que esdevé una proposta molt recomanable.

També varem poder veure We Are What We Are, remake americà d’una pel·lícula mexicana, sobre una família pobre de l’Amèrica profunda que per alimentar-se mata a persones per cuinar-les i cruspir-se-les. La pel·lícula s’allarga massa perquè la història no dona per mes i s’allarga amb una lentitud extrema. Quan es comença a animar és quan desenvolupa la conclusió, però llavors ja ha perdut a part del públic que l’estava veient. El remake no serveix per res, perquè repeteix els mateixos errors de l’original. Això sí, la darrera escena ha arrencat un aplaudiment massiu a la paleta. Després de The Green Inferno, We Are What We Are, és la segona pel·lícula amb temàtica caníbal d’aquest Festival.

I acabo amb Borgman del realitzador neerlandès, Alex van Warmerdam, que ha fet una pel·lícula que honora la terminació del seu cognom Warmerdam va arrencar un munt de rialles quan va ser mencionat pel presentador que estava a l’Auditori. El pobre director es devia quedar sense entendre perquè reia la gent amb el seu cognom.Us explico això perquè la peli és tant dolenta que tampoc us vull avorrir. Absurda al màxim, probablement s’endugui algun premi dels crítics. I és que cal fugir de totes les pel·lícules que obtenen un premi de la crítica. Deixaria que un homeless que no coneixeu de res es quedés a viure a casa vostra com aquell que no vol la cosa? Eh que no? Doncs no en parlem més.