El guionista de pel·lícules tant dispars com Blancanieves i la leyenda del cazador i Drive debuta darrera la càmera en una producció que adapta una novel·la de Patricia Highsmith, autora d’El talento de Mr. Ripley. La pel·lícula és un thriller que involucra un matrimoni que en aparença només són una parella de turistes de viatge per Atenes, que acaben enredant un petit estafador en un trama d’assassinats.
Las dos caras de enero és gairebé teatral i li falta aquell punt de grandesa cinematogràfica que sí tenia la pel·lícula d’Anthony Minghella. L’acció gira al voltant de només tres personatges i els escenaris clau són molt poquets. El defecte que li trobo és formal, ja que esdevé poc cinematogràfica. Això sí, el director, Hossein Amini, s’esforça especialment en la fotografia. Un dels seus valors és que amb molt poc aconsegueix transmetre part de l’encant d’El talento de Mr. Ripley. I reitero part perquè entre les dues pel·lícules hi ha un graó de qualitat molt important. Si no saps que l’escriptora ha escrit les dues novel·les, hi ha alguna cosa que et porta a relacionar les dues pel·lícules. No sabria dir si és pels assassinats, el sol, uns paratges naturals assolellats, o per un director que intenta recordar-nos al que va fer Minghella en aquella pel·lícula.
Els actors gairebé funcionen sols, Viggo Mortensen, Kirsten Dunst i Oscar Isaac, al que hem vist a A propósito de Llewyn Davis dels Coen, i veurem properament a l’episodi VII d’Star Wars. La pel·lícula avança a ritme lent, a vegades massa lent, i és carn de migdiada en sessions de les quatre de la tarda.
Las dos caras de enero és una pel·lícula simplement correcte, que es deixa veure bé, però que no sobresurt, i es pot donar entendre que pot arribar a ser prescindible.
