Khumba

Khumba és una pel·lícula d’animació que ens arriba de Sud-Àfrica que ho fa amb una clara intenció: treure els quartos dels pares que estan avorrits de tenir els nens tants de dies a casa aquestes vacances. A vegades la cosa funciona i cola, però Khumba ha estat un fracàs total en taquilla. El problema de la pel·lícula és que no té cap punt d’interès i per això el públic l’ha ignorat. O potser se li ha vist massa el llautó? La pel·lícula no arriba de la mà de cap de les grans productores d’animació i això es nota, ja no per la qualitat del producte, que també, si no pel fet d’arribar en un moment molt oportunista sense oferir res a canvi. Khumba és un catàleg de tòpics de pel·lícules animades que ja hem vist mil i una vegades. Que si una mica d’El rei lleó, que si una mica de Madagascar, i creuem els dits a veure què surt. Què surt? Doncs una pel·lícula amb uns personatges tòpics i arquetípics, amb la història de moralina de sempre, que està molt bé, però ja ens la sabem. Potser que els més petits l’acabin gaudint d’alguna manera, més que gaudir, entretenir, mentre que pels pares representa un esforç físic i mental. Com a mínim és curta i en 90 minuts ja està llesta.

Si parlem de com està feta, tècnicament està molt lluny dels productes de Pixar o DreamWorks tant perfectes que estem acostumats. Quan fas un pas enrera en animació es nota molt. El fet que els personatges no tinguin carisma, no els beneficia que tècnicament hagin estat incapaços de dotar-los d’emocions creïbles. I a més, vaig patir un problema que nomé sem passa amb el cinema oriental. Tots els animals de la mateixa espècie són pràcticament clavats, i quan per exemple, quan et mostren una zebra parlant ja no saps si és el líder o el ruc de la manada.

Us explico una mica l’argument perquè no sigui dit. El protagonista és Khumba, una zebra que neix sense ratlles i que se sent diferent (aquest zebra sí que la vaig diferenciar). Volent ser com els altres fuig del seu lloc segur, per trobar la manera d’aconseguir ser com les altres zebres, que fins ara només li han mostrat menyspreu.

Curiosament sí va funcionar a Sud-Àfrica perquè sembla que n’estan preparant una segona part que imagino que amb els pèssims resultats econòmics d’aquesta primera, no es arribarà. 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs