El hombre más buscado

El hombre más buscado es basa en la novel·la d’espies, del mateix títol, escrita per John LeCarré. Al capdavant d’aquesta producció hi trobem a Phillip Seymor Hoffman, que interpreta a Gunther Bachmann, director d’una agència d’espionatge anti-terrorista, en el que ha estat, malauradament, el seu darrer paper complert en una pel·lícula. Encara els veurem a la darrera pel·lícula d’Els jocs de la fam, que no va poder acabar. Una vegada més, Hoffman , demostra que era un actor dels grans, un dels més bons que teníem ara mateix, i no cal dir que el trobarem molt a faltar en pel·lícules com aquestes, que semblen ésser fetes perquè ell les pugui interpretar. Entre els secundaris hi trobem a Rachel McAdams, com a l’advocada que representarà al suposat terrorista, William Dafoe, el banquer, i Robin Wright com la representant del govern dels Estats Units.

El hombre más buscado està inspirada en fets reals i ambientada a Hamburg. Una ciutat que es manifesta fosca, gris i bruta en la pel·lícula. La pel·lícula ha estat dirigida per Anton Corbjin, el director d’El americano. I no puc no dir que es nota.

L’originalitat de la proposta és que la pel·lícula s’allunya de les produccions d’espies que estem acostumats. Gunther Bachmann no és ni Ethan Hunt, ni Jason Bourne. Bachmann està gras, fuma i quan han de córrer, no pot. El hombre más buscado és una aproximació a l’espionatge de veritat, el dels despatxos, on no hi ha acció. Aquí els espies són poc més que uns buròcrates. De fet la pel·lícula està plena d’escenes anti-climàtiques. I tampoc podem parlar de bons i dolents.Tots es creuen els bons i Corbjin mai es decanta al cantó de ningú, ja que mostra els fets amb fredor i objectivitat, ensenyant-nos el que mou a cadascun dels protagonistes, deixant que sigui l’espectador que jutgi. El ritme de la pel·lícula és pausat i tranquil, com ja ho era El americano. El hombre más buscado es caracteritza perquè no hi ha acció. Només en alguns instants intervé la violència, que se’ns mostra d’una manera molt seca i que contrasta amb el que hem estat veient fins el moment, violentant també a l’espectador.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Elio

Hi ha una sensació constant veient Elio: la d’estar davant d’una pel·lícula simplement correcta. I en el cas de Pixar, això ja és gairebé un

Marty Supreme

Hi ha pel·lícules que t’enganxen des del primer fotograma. Marty Supreme no és una d’elles, almenys no immediatament. Al principi costa entrar en el seu

Hamnet

Dirigida per Chloé Zhao, Hamnet és una obra profundament íntima i emocional que explora l’amor, la pèrdua i el dol des d’una mirada delicada però

Keeper

Keeper és la nova pel·lícula d’Osgood Perkins, un autor que en poc més d’un any ha estrenat fins a tres pel·lícules en setze mesos. Longlegs,

Frankenstein

Guillermo del Toro ha fet realitat el seu somni de fa molts anys: rodar una adaptació de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. El resultat