Jean-MarcVallée sorprenia l’any passat amb Dallas Buyers Club. Aquest any ens porta una pel·lícula ben diferent, Alma salvaje, adaptació de les memòries de Cheryl Strayed que, després de la mort de seva mare i amb un matrimoni que s’ensorrava, va decidir fer la maleta i fer la ruta de senderisme més dura dels Estats Units, la PCT (Pacific Crest Trail), que va des del desert del Mojave, al cantó de Mèxic, fins a Canadà, a través de les muntanyes de la costa oest del país. Un total de 1.800 quilòmetres. La ruta vindria a ser una mena de camí de Sant Jaume, una barreja de repte físic i al mateix temps de viatge espiritual.

Podríem arribar a veure Alma salvaje com la versió femenina de The way, protagonitzada per Martin Sheen, però millor. Strayed haurà de superar la fase d’aprenentatge que li suposa a algú que mai ha fet senderisme a  fer de cop una ruta tant llarga i durant tants dies.

Reese Witherspoon és la protagonista i productora d’aquesta pel·lícula que es recolza totalment en l’actriu. Witherspoon és omnipresent en tots els plànols, però malgrat que pugui semblar que hagi tirat endavant aquesta pel·lícula com un vehicle per al seu lluïment, no té problemes a l’hora de mostrar-se natural i sense maquillatge. Witherspoon ens ofereix la millor interpretació de la seva carrera, molt millor que la d’En la cuerda floja, per la que va guanyar l’Oscar.

La pel·lícula combina les penúries del trajecte d’Strayed amb flashbackssobre la seva mare, interpretada per Laura Dern. Strayed la porta a la memòria, ja que fa poc temps que ha mort i encara no ha superat l’absència.

Un dels punts de fascinació que ens desperta Alma salvaje són els paisatges, que van de los més sec a muntanyes nevades. Un treball de fotografia excel·lent.

Alma salvaje és una pel·lícula interessant, contemplativa no només en els paisatges, sinó també en els sentiments.