James Wan és el realitzador que ha marcat la línia a seguir del cinema de terror contemporani. Així ho hem vist a les dues entregues de la saga Insidious i a Expediente Warren: The conjuring. Amb Wan dirigint Fast & Furious 7, ha estat necessari buscar un substitut per aquesta tercera part que ha estat Leigh Whannell, guionista de les dues pel·lícules anteriors i també actor secundari de la mateixa, és l’actor que interpreta el personatge d’Specs.
Un cop tancada la trama de la família Lambert, aquesta tercera part és una barreja entre preqüela i spin-off, ja que el fil conductor de la saga és la mèdium Elise. Recordem que Elise moria a la segona part, així que ha estat necessari fer-ne una preqüela per recuperar-la. L’acció succeeix 7 anys abans dels fets narrats a la primera pel·lícula. Elise (Lin Shaye) ajudarà a Quinn Brenner (Stefanie Scott), una adolescent que creu percebre que la seva mare morta intenta contactar amb ella. Després que Quinn sigui agredida brutalment per aquesta presència que es manifesta maligna, Elise amb l’ajuda dels parapsicòlegs Tucker i Specs, arriba a la deducció que l’esperit és en realitat un dimoni malèfic que busca satisfer la seva fam d’ànimes humanes.
Les dues entregues d’Insidious són, sense cap mena de dubte, el millor que s’ha fet en cinema de terror que ens arriba de les majors de Hollywood des de feia un munt d’anys. És millor la primera que la segona, però és que les dues són molt diferents i és difícil mesurar-les igual. En tot cas, el que feia por de debò era pensar què passaria amb la saga, si tenim en compte que James Wan, l’artífex de l’èxit, no seria el director. El secret ha estat anar a buscar a algú de la casa per no perdre l’estil de les anteriors i no trobar-nos en un cas Annabelle, que era el que em temia en el pitjor dels meus somnis. Per sort, malgrat que aquesta tercera part no està al mateix nivell que les anteriors, manté el llistó a dalt i ens ofereix un preqüela molt digne que ja voldrien totes per sagues que segueixen més enllà del seus creadors.
Aquest nou Insidious no és un capítol 3 com diu en títol, és més aviat un capítol 0. La història que se’ns narra en uns escassos, però molt ben aprofitats 90 minuts, consisteix en descobrir la manera en què la mèdium Elise va conèixer l’esperit que s’apodera del cap de família dels Lambert, i com Elise coneix a Tucker i Specs. Paral·lelament a aquesta història, i molt ben escrita tal com si fos una sola, haurem de veure com Elise intenta resoldre el cas en mig d’una crisi emocional i de confiança que pateix.
Insidious: Capítulo 3 suposa una excel·lent oportunitat per tornar a veure a Lin Shaye, una de les actrius secundaries del gènere durant els anys 80. Si fem memòria la recordarem com la mare de les dues primeres parts de Critters o la mestra de Pesadilla en Elm Street. Pel que fa a Tucker i Specs també ens ofereixen uns bons moments a la pel·lícula que ajuden a destensionar-la tal com feien a les anteriors, i podem conèixer la vessant més freakd’aquests personatges.
Només li podem posar dues pegues. La primera és que no fa por, però en canvi sí que espanta. Hi ha uns quants moments que et fan saltar de la butaca. I la segona és que Leigh Whannell no és James Wan i això es nota molt.
Malgrat els seus problemes, Insidious: Capítulo 3no pretén canviar el gènere, més aviat busca entretenir dins el terror més comercial. No pot fer el que hem vist amb It follows perquè vol arribar a més públic, però utilitza els recursos del terror amb humilitat i dignitat, el que li falta per exemple a l’horrible remake de Poltergeist.
