Horns

Alexandre Aja, el director de films de terror com Alta tensión, Las colinas tienen ojoso Piraña 3D, canvia de gènere per adaptar la novel·la de Joe Hill, fill d’Stephen King. Horns és la seva novel·la més coneguda. El protagonista és Daniel Radcliffe, el popular Harry Potter, que interpreta el paper més adult de la seva carrera.

Radcliffe és Ig Perrish, un jove que es converteix en el principal sospitós de l’assassinat de la seva xicota, amb la que havia tallat feia poc. No recorda absolutament res de l’assassinat a causa dels seus problemes amb l’alcohol. Desplaçat per la societat i trencat pel dolor, Ig desperta amb un parell banyes que li atorguen el poder que aquells que estiguin en la seva presència es veuen obligats a confessar els seus secrets i desitjos més ocults. Això li dóna la oportunitat de ventilar els draps bruts d’aquells que se li van girar d’esquenes.

D’entrada aviso que no he llegit la novel·la i ignoro si el llibre és millor que la pel·lícula. En tot cas, el que més m’agrada d’aquesta és com és capaç de barrejar gèneres i estils. A Horns hi trobem elements romàntics, dramàtics, psicològics, còmics, fantàstics i satànics. Una combinació impossible de casar que, curiosament, es mescla molt bé i en cap moment tenim la sensació que la pel·lícula és indefinida. Horns evoluciona i toca tecles diferents a mida que avança. El que comença com una pel·lícula romàntica, evoluciona amb una intriga, grata en el passat dels personatges i lentament l’humor negre es va apoderant del relat que es va enfosquint fins que la comèdia desapareix.

Menció a part mereix Daniel Radcliffe perquè aquesta és la seva millor interpretació fins ara. Quan era Harry Potter, les seves dots interpretatives eren més aviat limitades comparades amb els seus companys de repartiment, bastant més expressius que ell. En aquesta pel·lícula ens demostra que pot ser un bon actor i aconsegueix lo impossible, que ens oblidem del mag de Hogwarts completament.

Horns, sense ser res de l’altre món, és molt entretinguda i et manté enganxat i intrigat per saber quin serà el pas següent que farà. Desconec si Aja pretenia que fos més transcendental, però ens ofereix un producte diferent dins el cinema comercial, divertit i que com a passatemps funciona molt bé.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit