Krampus – Maldita Navidad

Producció de terror dirigida Michael Dougherty, un dels guionistes de Bryan Singer, i director de l’excel·lent pel·lícula episòdica sobre la nit de Halloween Truco o trato, de la qual actualment està engrescat en la seqüela. Sense abandonar el terror i les festes tradicionals, arriba amb Krampus – Maldita Navidad, una pel·lícula sobre el Krampus, l’acompanyant monstruós de Sant Nicolau que, segons la tradició germànica, castigava als nens que s’havien portat malament.

La pel·lícula ens presenta a Max, un nen que la seva família li ha pres la il·lusió de les festes de Nadal. L’absència d’esperit nadalenc ha fet enfurismar una força demoníaca, el Krampus, que castiga als que no creuen. Sense llum i aïllats del món per culpa de la neu, la família de Max s’haurà d’unir si volen sobreviure a l’atac del Krampus que compta amb tot tipus d’icones nadalencs que cobren vida.

Krampus és una pel·lícula de terror força clàssica amb algun moment d’humor terrorífic a l’estil The evil dead i amb un últim terç embogit que vindria a ser una versió infantil del final d’una pel·li de Rob Zombie. Dougherty no aconsegueix igualar el resultat de Truco o trato, però aquesta no decebrà al fans del bon terror. Hi ha que l’ha comparat amb Gremlins, però Krampus té més mala baba i mentre la primera els nens la poden gaudir, a Krampus ho poden passar malament.

Un dels punts forts de la pel·lícula és que el disseny de les criatures ha anat a càrrec de Richard Taylor, director de Weta Workshop, el mateix responsable de crear les criatures d’El senyor dels anells i El Hòbbit. Taylor les ha fet reals i no amb efectes digitals, cosa que es nota molt positivament en el resultat final de la pel·lícula.

Krampus és ideal si voleu fugir del cinema que embafa per Nadal i que inunda la cartellera aquests dies. Potser això mateix és el que li falla a la pel·lícula, el missatge final i el fet de no atrevir-se a anar més enllà en la conclusió i en donar un missatge positiu quan fins el moment ens ha venut tot el contrari. Però malgrat els seus defectes, ve de gust veure els referents nadalencs sota una òptima terrorífica. Sincerament hauria vingut més de gust veure-la dirigida per Rob Zombie i que fos una autèntica festa i no una que al final s’acaba descafeïnat.

 

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs