Rocky torna al ring a Creed, L’spin-off de la saga Rocky, que també es podria entendre com una setena entrega de la mateixa, en la qual Sylvester Stallone recupera el mític boxejador. Stallone ja va fer un exercici de nostàlgia en l’esplèndida sisena entrega, Rocky Balboa, al 2006, que semblava posar punt i final a la història. Però, ara que la nostàlgia està més de moda que mai en el cinema, semblava un bon moment per tornar sobre el personatge, cedint a protagonisme a una generació jove que li prengui el relleu. Semblant al que s’ha fet a Star Wars, però en aquest cas Creed se’n surt millor per diversos motius. La pel•lícula no està constantment mirant a la clàssica per repetir totes les jugades, intenta construir la seva pròpia història, no a l’ombra de Rocky, però sí amb la seva ajuda. Tot el contrari de l’Episodi VII d’Star Wars que creix a l’ombra d’un Episodi IV que mai podrà superar.
Tornem a Creed! A més de Sylvester Stallone en un paper secundari molt principal, el repartiment el completa Michael B. Jordan, protagonista absolut, que es redimeix a ulls de l’espectador després de la seva espantosa interpretació de la Torxa Humana a Cuatro Fantásticos. El director ha estat Ryan Coogler que, sense sortir de l’univers cinematogràfic de Marvel, serà el director de Pantera negra, motiu que li impedirà dirigir la ja anunciada seqüela de Creed. Una pena en aquest sentit perquè Coogler ha entès què és la pel•lícula i qui és Rocky, i què n’espera l’espectador per sentir-se satisfet. El Rocky que veiem a Creed està escrit amb molta intel•ligència, representa una evolució lògica de l’entranyable boxejador que arriba al cor de l’espectador en cada plànol. I ho fa amb Sylvester Stallone en el millor moment com actor de la seva llarga carrera. Espero que guanyi l’Oscar perquè se’l mereix. De fet, si algun interès té aquest any la tradicional soporífera cerimònia és saber si l’Acadèmia tindrà la capacitat de salvar el poc prestigi i dignitat que li queda, i premiar algú que s’ho ha treballat i s’ho mereix. Stallone és un professional sempre al peu de canó, amb un munt de pel•lícules que estan entre les preferides pels fans, i la seva interpretació a Rocky és clara mereixedora del premi.
La pel•lícula parteix d’un esquema semblant al primer Rocky, però no té por d’endinsar-se en terrenys nous o desconeguts. El protagonista és Adonis Johnson que no va arribar a conèixer al seu pare, Apollo Creed, etern rival de Rocky Balboa i campió del món dels pesos pesats, el qual va morir a causa dels cops letals del boxejador Ivan Drago. El jove Adonis vol seguir les passes del seu pare i dedicar-se a la boxa i recuperar el títol de campió que va aconseguir Apollo al 1979. Per aquest motius es trasllada a Philadelphia, per mirar de convèncer a Rocky Balboa perquè l’entreni. A mida que veiem l’entrenament, la relació dels personatges evoluciona i els servirà mútuament per trobar l’estabilitat mental i emocional. Rocky veu en Adonis la oportunitat de mantenir un tipus de relació que mai va poder tenir amb el seu fill, i Adonis troba en Rocky la figura paternal que li ha mancat tota la vida.
Credd és una pel•lícula excel•lent, capaç de mirar al passat amb tendresa i absolut respecte, i al mateix temps forjar el seu propi destí. Molt ben escrita per la humanitat que desprenen els personatges i magníficament dirigida, capaç de d’arribar a l’espectador en les escenes més minimalistes i a mostrar tot un espectacle visual i de direcció en les escenes de combat.