Spotlight

Tom McCarthy, guionista de la pel·lícula Up de Pixar i director de pel·lícules com Win/Win (Ganamos todos)i The visitor, s’aproxima al cinema d’investigació periodística realista, similar a la que podem veure a la pel·lícula Todos los hombres del presidente. Però Spoltlight intenta incrementar el verisme emfatitzant el treball de formigueta que representa el periodisme d’investigació.

Spotlight és una secció del diari The Boston Globe formada per un grup de periodistes experts en elaborar reportatges de profunditat, entre ells trobem al veterà Walter Robinson (Michael Keaton), l’aguerrit Michael (Mark Ruffalo) i la jove Sacha (Rachel McAdams). Davant l’arribada d’un nou director, Marty Baron (Liev Schreiber), busquen un cas de pes, i posen els seus millors periodistes al cap davant. Ens trobem a l’any 2002, el The Boston Globe és un diari dels d’abans. El que comença com un article sobre capellans acusats per víctimes d’abusos infantils, esdevindrà una minuciosa investigació per part d’aquest equip de periodistes.

Aquest cas va arribar a tenir repercussió per tota la premsa internacional, i va sacsejar l’església catòlica per ser l’escàndol més gran de pedofília dins de la institució eclesiàstica. De fet, va arribar a les portades dels diaris del tot el món, i encara avui, la publicació de la investigació és actualitat, quan algunes veus del Vaticà s’han manifestat contràries a l’encobriment perpetrat.

Spotlight té un molt bon ritme malgrat que és una pel·lícula de gent que treballa junta i no para de parlar, però per altra banda, funciona com una pel·lícula de detectius en la que els protagonistes han d’anar tirant de fil per descobrir tot l’entramat. La novetat és la manera d’explicar-nos-la i la posada en escena, que resulta molt verídica i s’estalvia de mostrar-nos tot un seguit de focs artificials, habituals en aquest tipus de pel·lícules. I no se’n ressent, just el contrari, resulta estimulant i nova.

La pel·lícula també mostra una autocrítica de la professió al posar sobre la taula que el tema dels abusos ja s’havia plantejat als diaris, i els periodistes es van limitar a escriure la columna de torn, mig perduda en el diari, sense investigar si darrera d’allò existia alguna cosa més gran. Aquesta reflexió arriba al protagonistes, que es qüestionen la seva moralitat i es pregunten quantes víctimes ha provocat el seu silenci o el limitar-se a fer la feina justa.

Spotlight és una pel·lícula dels periodistes d’abans, i també un reflex del que hauria de ser una professió, en la qual el periodisme d’investigació ha desaparegut en favor de les simpaties polítiques de cada diari, vinculades al grup mediàtic al que pertanyen. Aaron Sorkin ja va fer un exercici semblant a la sèrie The Newsroom. Mostrar l’ideal del que hauria de ser, no deixa de ser una crítica a una premsa que ha perdut tota l’objectivitat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Nickel Boys

Segurament no estaríem parlant avui d’aquesta pel·lícula si no hagués estat una de les nominades a l’Oscar a la millor pel·lícula, ja que ni tan

Rebel Ridge

Jeremy Saulnier, que ens va portar la magnífica Green Room, deixa enrere els neonazis per endinsar-se en la corrupció a tots nivells que es produeix

Final Destination: Bloodlines

Warner ressuscita una de les franquícies de terror heretades de New Line Cinema. Cinc entregues d’aquesta saga es van estrenar entre el 2000 i el

Thunderbolts*

Pel·lícula que posa punt i final a una turbulenta fase 5 plena de baixos i pocs alts, que ha viscut Marvel Studios des del començament

Don’t Move

Pel·lícula de terror de baix pressupost dirigida per Brian Netto i Adam Schindler, una parella de realitzadors descoberta per Sam Raimi, que ja havia dirigit