Spotlight

Tom McCarthy, guionista de la pel·lícula Up de Pixar i director de pel·lícules com Win/Win (Ganamos todos)i The visitor, s’aproxima al cinema d’investigació periodística realista, similar a la que podem veure a la pel·lícula Todos los hombres del presidente. Però Spoltlight intenta incrementar el verisme emfatitzant el treball de formigueta que representa el periodisme d’investigació.

Spotlight és una secció del diari The Boston Globe formada per un grup de periodistes experts en elaborar reportatges de profunditat, entre ells trobem al veterà Walter Robinson (Michael Keaton), l’aguerrit Michael (Mark Ruffalo) i la jove Sacha (Rachel McAdams). Davant l’arribada d’un nou director, Marty Baron (Liev Schreiber), busquen un cas de pes, i posen els seus millors periodistes al cap davant. Ens trobem a l’any 2002, el The Boston Globe és un diari dels d’abans. El que comença com un article sobre capellans acusats per víctimes d’abusos infantils, esdevindrà una minuciosa investigació per part d’aquest equip de periodistes.

Aquest cas va arribar a tenir repercussió per tota la premsa internacional, i va sacsejar l’església catòlica per ser l’escàndol més gran de pedofília dins de la institució eclesiàstica. De fet, va arribar a les portades dels diaris del tot el món, i encara avui, la publicació de la investigació és actualitat, quan algunes veus del Vaticà s’han manifestat contràries a l’encobriment perpetrat.

Spotlight té un molt bon ritme malgrat que és una pel·lícula de gent que treballa junta i no para de parlar, però per altra banda, funciona com una pel·lícula de detectius en la que els protagonistes han d’anar tirant de fil per descobrir tot l’entramat. La novetat és la manera d’explicar-nos-la i la posada en escena, que resulta molt verídica i s’estalvia de mostrar-nos tot un seguit de focs artificials, habituals en aquest tipus de pel·lícules. I no se’n ressent, just el contrari, resulta estimulant i nova.

La pel·lícula també mostra una autocrítica de la professió al posar sobre la taula que el tema dels abusos ja s’havia plantejat als diaris, i els periodistes es van limitar a escriure la columna de torn, mig perduda en el diari, sense investigar si darrera d’allò existia alguna cosa més gran. Aquesta reflexió arriba al protagonistes, que es qüestionen la seva moralitat i es pregunten quantes víctimes ha provocat el seu silenci o el limitar-se a fer la feina justa.

Spotlight és una pel·lícula dels periodistes d’abans, i també un reflex del que hauria de ser una professió, en la qual el periodisme d’investigació ha desaparegut en favor de les simpaties polítiques de cada diari, vinculades al grup mediàtic al que pertanyen. Aaron Sorkin ja va fer un exercici semblant a la sèrie The Newsroom. Mostrar l’ideal del que hauria de ser, no deixa de ser una crítica a una premsa que ha perdut tota l’objectivitat.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Brutalist

Tercera pel·lícula de Brady Corbet, després de Vox Lux (2018) i The Childhood of a Leader (2015). No obstant això, podria ser que coneguéssiu Corbet

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.