Loving

Jeff Nichols, responsable de pel·lícules boníssimes com Take shelter, Mud i de Midnight Special, aquesta última només estrenada a SITGES 2016, dirigeix aquesta història basada en fets reals sobre la parella interracial que va canviar la història dels Estats Units.

Richard Loving i Mildred, Joel Edgerton i Ruth Negga respectivament, són una parella d’enamorats, però mentre ell és blanc, resulta que ella és negra. La parella decideix casar-se, però ho ha de fer a Washington ja que les lleis de l’estat de Virginia no els ho permeten. De tornada a casa, la policia els detindrà per trencar les lleis del seu poble natal. A partir d’aquí començarà una lluita de fugides i judicis perquè el seu enllaç matrimonial sigui considerat vàlid.

Nichols sempre s’ha mogut en una tema recurrent que ha tractat des de diferents visions en la seva carrera com a director, el sud dels Estats Units i la seva intolerància.

Loving és una pel·lícula senzilla que es mou en els petits detalls. De fet, els protagonistes són senzills i humils i només busquen viure en pau i tranquil·litat. Es casen perquè així ho creuen, conscients dels problemes que els pot portar en la seva comunitat i família. Mentre al principi és ell que pren la iniciativa, al final serà ella qui la portarà quan se li obri una possibilitat de poder viure on vol criar als seus fills sense que les autoritats li puguin impedir.

El punt fort de la pel·lícula són les interpretacions, la bona química entre la parella protagonista, i sobretot un Joel Edgerton camaleònic en una interpretació molt meritòria.

Loving és un drama social que podria ser molt gran, però que Nichols és capaç de posar-lo a peu de terra.
La simplicitat i el minimalisme de la pel·lícula és el seu gran valor. Nichols sap apartar-se per donar importància a les interpretacions, així com fer que un pas de formiga se senti des de l’altra punta de món.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Music by John Williams

Documental estrenat a Disney+, produït per Amblin i Lucasfilm, per homenatjar en vida el compositor de bandes sonores més important de la història del cinema:

Juror #2

A can Warner ja fa temps que no toquen ni quarts ni hores. La polèmica amb l’estrena de Juror #2 n’és una més per a

Emilia Pérez

Jacques Audiard, realitzador francès de títols com Un profeta, De óxido y hueso i The Sisters Brothers torna amb Emila Pérez, el projecte més gran

The Brutalist

Tercera pel·lícula de Brady Corbet, després de Vox Lux (2018) i The Childhood of a Leader (2015). No obstant això, podria ser que coneguéssiu Corbet

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara