Imperium

Adaptació del llibre de Michael German, en què explicava la seva experiència com agent encobert de l’FBI en una organització supremacista blanca.

El protagonista és un jove idealista agent de l’FBI especialitzat en terrorisme islàmic que s’infiltrarà en els cercles neonazis, relacionats amb una estrella de la ràdio, dels quals se sospita que podrien preparar un atemptat terrorista. El jove haurà de mantenir la nova identitat, al mateix temps que no s’ha de deixar endur pels seus principis morals.

El protagonista principal és Daniel Radcliffe que està fent una carrera impecable després de ser Harry Potter, amb una sèrie de papers arriscats i valents, com és el cas també del seu personatge de cadàver flatulent a Swiss Army Man. Pel·lícula que incomprensiblement no s’estrenarà, ni tan sols després d’haver aconseguit el premi a la millor pel·lícula de Sitges. Busqueu-la i veieu-la. Feu-me cas.

El cas és que aquí, Radcliffe ens ofereix una molt bona interpretació en aquest doble paper. D’entrada se’ns presenta com un jove introvertit agent de despatx de l’FBI, que en teoria és el paper que més li encaixa a l’actor. Després ens sorprèn quan ha d’infiltrar-se en un grup nazi, i canvia el seu aspecte i la manera de comportar-se. Radcliffe és la peça clau d’una pel·lícula que podria anar-se’n cap el terreny del telefilm, però que l’actor sap implicar a l’espectador. Radcliffe solet aconsegueix mantenir la tensió, tot i la direcció bastant plana de Daniel Ragussis. Radcliffe fa que no desconnectem en cap moment del seu personatge al llarg del metratge i que patim amb ell les seves frustracions de trobar-se infiltrat en un paper que no havia demanat, però que un cop dins no pot parar fins demostrar que pot anar més enllà, que darrera de les idees feixistes d’aquesta gent, per les quals no els poden detenir, resulta que són capaços de planejar atemptats reals.

La pel·lícula tampoc vol descobrir la sopa d’all ni ser l’American History X de l’època, però és un relat que val la pena que ens recordin, sobretot en temps de l’Amèrica de Trump.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Emilia Pérez

Jacques Audiard, realitzador francès de títols com Un profeta, De óxido y hueso i The Sisters Brothers torna amb Emila Pérez, el projecte més gran

The Brutalist

Tercera pel·lícula de Brady Corbet, després de Vox Lux (2018) i The Childhood of a Leader (2015). No obstant això, podria ser que coneguéssiu Corbet

The Order

Justin Kurzel torna a incidir en el terrorisme intern. Ja ho va fer a Nitram, en aquell cas a la seva Austràlia natal, i ara

Heretic

Les religions han estat tractades moltes vegades al cinema i en tots els gèneres, però poques vegades de manera seriosa, i fins i tot diria

Flow

Flow és una pel·lícula d’animació de Letònia que ha aconseguit reconeixement el 2024 arran del seu pas triomfal per festivals com Annecy, Cannes i d’altres.