Colossal és sense cap mena de dubte, la millor pel·lícula de Nacho Vigalondo. Tampoc podem dir que això costi gaire. Hem de tenir en compte que venim de productes com Los cronocrímenes, Extraterrestre i Open Windows, que només són apreciats en cercles hipters de culte. Colossal és a més una bona pel·lícula que fa un encertat tribut al kaiju, carregada d’humor i sarcasme.
La protagonista és Gloria (Anne Hathaway) que deixa Nova York per tornar a la seva ciutat natal després de perdre la feina i que el seu xicot l’hagi deixat pels seus problemes amb l’alcohol. Allí es retroba amb Oscar (Jason Sudekis), un antic company de l’escola que li ofereix feina de cambrera. Quan un monstre gegant ataca la ciutat de Seül, Gloria a través d’assaig i error, descobrirà que ella és la principal responsable de l’atac del monstre.
A Colossal veurem per primera vegada un treball visual de Vigalondo destacable i molt atractiu. Si fins ara s’havia limitat a tenir bones idees mal desenvolupades i pitjor posades a la pantalla, amb Colossal aconsegueix girar la truita. La història és arriscada i el guió pot portar fàcilment a espifiar-la, però afortunadament Vigalondo aconsegueix no perdre’s. Colossal és una pel·lícula rara com ella sola, però explicada amb molta originalitat.
El pilar de la pel·lícula és Anne Hathaway, actriu excel·lent la qual aquí ho torna a demostrar, tot i que Hollywood l’hagi relegada en benefici d’actrius molt pitjors o de talent qüestionable com Jennifer Lawrence. Hathaway va caure en desgràcia a Hollywood per una mena de campanya negativa sobre ella en què tothom s’hi va pujar al carro, i es va convertir de cop en l’actriu més odiada de Hollywood. Tot plegat va coincidir amb l’Oscar per Los miserables i per la memorable presentació (involuntària) d’una cerimònia dels Oscars al cantó de James Franco. Aquest fet desgraciat ha estat aprofitat per Vigalondo per poder tenir una actriu de grandíssim nivell dins el baix pressupost que té la pel·lícula. El mateix que li passa al seu personatge es pot aplicar a Hathaway. Ambdues intenten recuperar-se d’una mala situació que les ha portat la vida.
No voldria acabar sense mencionar a Jason Sudekis, que demostra que pot fer alguna cosa més que el pallasso. El seu personatge és l’equilibri que necessita el de Hathaway i val a dir que la química que hi ha entre ells dos és boníssima.
Colossal és una pel·lícula de gènere fantàstic molt recomanable, que toca també la part més humana i dèbil de les persones, i al mateix temps és una de les propostes més originals de la temporada.
