Nova pel·lícula de Kenji Kamiyama, qui és el director de Ghost in the Shell: Stand Alone Complex i alumne de Mamoru Oshii, el director d’El niño y la bestia. Ancien y el mundo mágico ha format part de la secció Anima’t del Sitges 2017.

L’acció arrenca a Tòquio l’any 2020. Kakone és una nena òrfena de mare que ajuda al seu pare en les tasques de la llar. En somnis, Kakone es converteix en Ancient una princesa d’un regne màgic que posseeix una tauleta màgica i que té l’ajuda d’un osset anomenat Joy. De cop, la línia entre somni i realitat comença a difuminar-se, i la jove descobrirà la sorprenent veritat sobre la seva família.

La pel·lícula està orientada al públic més infantil, però planteja una narració confusa perquè l’entengui el seu públic objectiu. Pel que fa als adults, tampoc està massa clar si l’entendran o no, però en el meu cas, tampoc hi he connectat. Així que aquesta barreja de conceptes i públic objectius amb idees marcianes i disperses no satisfarà a ningú.

Tot i que formalment aprova amb nota, les idees d’Ancien y el mundo mágico, es transmeten de forma confusa i enrevessada a través dels dos móns on succeeix l’acció.

El resultat és una pel·lícula fallida construïda amb elements ja coneguts, però amb una manca de base de personatges i història. Em guardo parlar de la traducció del títol espanyol, ja que qui sigui el responsable, tracta d’imbècil al seu públic, una vegada més.