¿Podrás perdonarme algún día?

Basada en fets reals, la pel·lícula ens narra la història Lee Israel, una biògrafa supervendes de famosos que durant els anys 70 i 80 va escriure biografies d’artistes com la de Katharine Hepburn. Quan els llibres de Lee van deixar de publicar-se perquè no complien les expectatives del mercat, agreujat pels seus problemes econòmics i de beguda, Lee Israel va començar a falsificar cartes d’escriptors i celebritats difuntes per vendre-les a col·leccionistes.

¿Podrás perdonarme algún día?, és la història d’una estafa curiosa i surrealista, al mateix temps que patètica i divertida. La pel·lícula passa amb un sospir i et deixes endur per aquesta escriptora que en lloc de refer la seva vida, tira per la via ràpida del camí fàcil a través de l’estafa i embolica en ella a un altre personatge que es troba en una situació igual de patètica que la seva.

La protagonitza, Melissa McCarthy, que estem acostumats a veure en papers de comèdia, la veiem per primera vegada interpretar a un personatge amb una càrrega emocional dramàtica. Però a aquest personatge li va de meravellosa l’experiència còmica de l’actriu perquè aquesta història no deixa de ser una tragicomèdia. Tot i que darrerament les comèdies en les quals ha participat l’actriu són dignes d’un merescut ostracisme, tal com ha passat en els Razzies, amb aquest paper obté la redempció. Sense cap mena de dubte Lee Israel és el millor personatge que ha interpretat McCarthy en la seva carrera, juntament amb el de la sèrie Las chicas Gilmore.

A McCarthy l’acompanya Richard E. Grant, actor britànic i etern secundari que aquí llueix i destaca com mai. El personatge de Grant estableix una bonica relació amb el de McCarthy i s’allunya de qualsevol situació nyonya que podríem veure en una pel·lícula més comercial. L’aparició de Jack Hock ajuda a humanitzar el d’Israel i que sigui menys fred i antipàtic del que havíem vist fins aleshores. Tampoc és que al final Israel ens caigui simpàtica, però sí que som conscients de la complexitat del personatge i ens fa reflexionar sobre un judici prematur que hàgim pogut tenir com a espectadors, sobretot en la seva presentació i en l’impactant moment de les caques de gat. Aconseguir això no és fàcil i és tant mèrit de McCarthy com de la jove directora i actriu Marielle Heller, que treu el màxim profit a aquesta història centrada en un personatge tan difícil com Lee Israel.

Israel, com qualsevol escriptora, ha de fer front no només a la por a la pàgina en blanc, sinó que a més ho haurà d’encarar des de la seva solitud. De fet, l’única amistat neta que ens presenta la pel·lícula és amb la llibretera, que al final es ressent per la qüestió de les falsificacions, tot i que Israel hi busca una amistat sincera. Aquest és l’únic personatge que de debò es penedeix d’haver enganyat.

Un dels atractius que té la pel·lícula és el fet de mostrar-nos les llibreries, biblioteques i botigues de col·leccionistes de Nova York, així com el mercat de firmes i objectes propietat de celebritats i els seus certificats d’autenticitat.

¿Podrás perdonarme algún día?, és una pel·lícula escrita i dialogada amb intel·ligència, amb un treball superb de la protagonista Melissa McCarthy, el seu acompanyant, Richard E. Grant i la directora, Marielle Heller.

Trobaràs la ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a iTunes, link a iVoox.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

Frankenstein

Guillermo del Toro ha fet realitat el seu somni de fa molts anys: rodar una adaptació de la novel·la Frankenstein de Mary Shelley. El resultat

Argylle

Matthew Vaughn obre camí cap a una nova franquícia d’acció, comèdia i espionatge amb Argylle. Després que en els darrers deu anys s’hagi dedicat gairebé

Avatar: Fire and Ash

James Cameron ha estat, durant dècades, el gran visionari del cinema comercial. Només cal recordar què van significar The Abyss, Terminator 2: Judgment Day, Titanic

One Batlle After Another

Quatre anys ha trigat Paul Thomas Anderson a fer una nova pel·lícula. Recordem que la darrera va ser Licorice Pizza. Una batalla tras otra és

Wicked: For Good

Segona part de Wicked (2024), la pel·lícula musical basada en el muntatge teatral de 2003, inspirat en el llibre de 1995 de Gregory Maguire que