Freaky (Este cuerpo me sienta de muerte)

No amagaré la meva debilitat per Christopher Landon i la seva saga de pel·lícules que ha desenvolupat per Blumhouse, Feliz día de tu muerte. El seu pare era el famós Michael Landon, protagonista de Bonanza i també protagonista i creador de sèries com La casa de la pradera i la vuitantera Autopista hacia el cielo. El cas és que el seu fill, Christopher, s’ha fet un nom com a director de terror, des de les primerenques Paranormal Activity: Los señalados o Zombie Camp, però sobretot amb les dues parts de Feliz día de tu muerte. A Blumhouse, que són molt llestos, se l’han quedat i a part de continuar aquesta saga, acaba d’estrenar Freaky.

És cert que Freaky segueix la petjada deixada per Feliz día de tu muerte d’homenatjar o fer versions de pel·lícules dels vuitanta i noranta, però portades al gènere del terror i l’slasher. Si la primera part de Feliz día de tu muerte era Atrapat en el temps i la segona Regreso al futuro, Freaky és Viceversa, aquella pel·lícula en què Fred Savage i Judge Reinhold intercanviaven el seu cos, l’adult en el cos de nen i el del nen el cos d’un adult. Landon reescriu aquesta premissa i posa a una tímida estudiant d’institut en el cos d’un Michael Myers o Jason qualsevol i el de l’assassí en el cos de la noia. A partir d’aquí gore com dels vuitanta, salvatjades diverses i molt d’humor.

Una de les millors coses que té la pel·lícula és el protagonista, un sublim Vince Vaughn. Primer en el paper de l’assassí i després en el de la noia. Vince Vaughn interpretant a una tímida estudiant d’institut és una de les millors coses que veureu aquest any. L’escena del cotxe en què Vaughn i el noi de l’equip de futbol que li agrada sincerant-se en el cotxe és divertidíssima. Per altra banda, Kathryn Newton fa el mateix viatge que Vaughn, però al revés.

Freaky és molt i molt entretinguda i divertida. Plena d’enginy i amb uns personatges secundaris també meravellosos. L’amic gai de la protagonista és absolutament fantàstic. Li han escrit alguns dels millors moments còmics. Al mateix temps fa servir aquests personatges per donar missatges oportuns sobre sexualitat i gènere.

Freaky és de les pel·lícules que barregen horror i humor que millor se’n surten. Landon supera la prova amb nota i fa igual de bé tot el que ja era bo de Feliz día de tu muerte. Els assassinats també han estat treballats per tal que resultin enginyosos, a part de summament gores. Aquí m’ha recordat a la saga Destino final.

T'ha agradat? Comparteix-lo!

Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Search

Últimes ressenyes

The Dead Don’t Hurt

Segona pel·lícula com a director de Viggo Mortensen després de Falling, en què també el veiem davant de la càmera. En aquesta ocasió es tracta

The Monkey

Osgood Perkins, recentment arribat d’un dels èxits del cinema de terror de la passada temporada amb Longlegs, sorprèn amb The Monkey, adaptació d’un relat curt

Nosferatu

Quarta pel·lícula de Robert Eggers, un dels millors directors de la nova fornada. Després de debutar el 2015 amb The Witch, va passar-se de frenada

Mickey 17

Següent pel·lícula de Bong Joon-ho després del gran èxit de 2019, Paràsits, amb la qual va guanyar l’Òscar. Mickey 17 adapta el llibre Mickey 7

Companion

Companion és dirigida per Drew Hancock, productor de Barbarian, que també ha escrit aquesta pel·lícula, una obra que barreja diferents gèneres i ofereix diversos girs